Hem entrat en una crisi multidimensional que no és de curta durada ni conjuntural i les empreses mal posicionades financerament i organitzativa tindran molt complicada la seva continuïtat.
La crisi afectarà significativament la demanda del mercat i per tant els marges.
L’única solució és oferir allò que el mercat necessita, a uns preus que ho pugui pagar i amb uns marges que ens permeti existir.
Per fer front a la crisi algunes empreses adoptaran conegudes mesures restrictives: reducció de personal, reducció de despeses (amb independència del seu rendiment), reducció de preus, etc.
Aquesta resposta podria ser vàlida per fer front a una crisi conjuntural de durada relativament curta.
No sembla que la crisi actual sigui d’aquest tipus.
Les empreses que es decantin per aquesta resposta conservadora possiblement no podran resistir o si ho fan en sortiran molt debilitades.
L’única manera de fer front a una crisi estructural com aquesta és una resposta estructural. Una resposta que ens millori la competitivitat.
Millorar la competitivitat vol dir especialment: recerca, desenvolupament i innovació.
En funció de quina sigui l’activitat de l’empresa, l’accent recaurà més en algun d’aquest tres elements, però és segur que totes hauran de desenvolupar i innovar.
Innovar estils d’organització, innovar processos, desenvolupar nous productes i serveis, desenvolupar nous processos, etc.
Ara és el moment de revisar l’estratègia i emprendre les accions que ens han de permetre no només sobreviure a la crisi sinó també sortir-ne enfortits.
Qui no s’adapti a les noves condicions i no hagi estat eliminat per la crisi corre el risc de ser eliminat per una competència més adaptada i més competitiva.
Ara és el moment de replantejar-nos la nostra estratègia, els nostres processos, la nostra organització, incrementar el coneixement i la reputació, etc.
En definitiva, ara és el millor moment d’invertir en millorar la qualitat de l’organització en el sentit més global dels termes qualitat i organització.