Per certs tipus d’empreses i en determinades circumstàncies haver fet un estudi del risc ambiental és una obligació legal per determinar l’import d’unes garanties financeres. En la majoria dels casos és una oportunitat i una recomanació per assegurar la continuïtat de l’empresa.

RESPONSABILITAT AMBIENTAL

A l’octubre del 2007 es va publicar la llei 26/2007 de “Responsabilitat Mediambiental”, que desenvolupa la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu pel que fa a la prevenció i reparació de danys mediambientals. De manera resumida aquesta llei pretén implantar de manera efectiva el principi de gestió ambiental: “qui contamina paga”.

La llei, desenvolupada pel reglament del RD 2090 /2008 estableix l’obligació de constituir unes garanties financeres per poder respondre davant dels eventuals danys ambientals que es puguin ocasionar, tant de manera dolosa com accidental.

L’ordre de prioritat de les actuacions és prevenir, evitar, reparar i en darrera instància pal·liar i compensar pels danys ocasionats.

Les dues primeres, prevenir i evitar, són els objectius principals dels sistemes de gestió de riscos així com dels sistemes de gestió ambiental.

Pel que fa a les garanties financeres la llei considera tres supòsits en funció de l’estimació dels costos de reparació dels possibles danys:

a)     > 2.000.000 € à la constitució de la garantia és obligatòria

b)    > 300.000 €  i < 2.000.000 € à la constitució de la garantia és voluntària si es disposa d’un sistema de gestió ambiental certificat, EMAS III o ISO 14.001:2004

c)     < 300.000 € à la constitució de la garantia és voluntària

L’Ordre ARM/1783/2011 estableix el calendari de prioritats per aprovar les ordres ministerials a partir de les quals serà exigible la constitució de la garantia financera obligatòria, tot tenint en compte un nivell de prioritat definit, en funció de l’activitat, a l’esmentada ordre.

En el cas de les activitats classificades amb un nivell de prioritat 1 el termini màxim de tres anys per aprovar l’ordre va acabar el 22 de juny del 2014. Hores d’ara encara no ha estat aprovada l’ordre en la que es fixi la data a partir de la qual es podrà exigir la constitució de la garantia financera obligatòria. Hauria d’estar al caure.

Per a les activitats classificades amb nivells de prioritat 2 i 3 els terminis màxim són de cinc i vuit anys respectivament.

Cal recordar que tot el que s’ha comentat fins ara no elimina, en cap cas, l’obligació existent de les empreses de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals i les amenaces imminents de tals danys.

AVALUACIÓ DEL RISC AMBIENTAL

Tant si volem saber quina obligació tenim de constituir la garantia com si volem conèixer el possible “cost” dels nostres riscos ambientals per negociar amb coneixement de causa una pòlissa d’assegurança, ens cal fer una avaluació del risc ambiental.

L’avaluació de riscos és l’eina de gestió que ens permet identificar perills potencials, assignar-los una probabilitat d’ocurrència i estimar les conseqüències (danys) en diferents àmbits de la gestió.

Les principals etapes del procés d’avaluació dels riscos són:

  1. Identificar les causes i els perills: factor humà, productes, processos, instal·lacions, climatologia, subministraments, infraestructures…
  2. Identificar els successos iniciadors: fets físics que poden provocar accidents
  3. Estudiar els factors condicionants: medis físic, biòtic, humà i socioeconòmic
  4. Postular els possibles escenaris d’accident
  5. Assignar probabilitat d’ocurrència per a cada escenari d’accident
  6. Estimar les conseqüències per a cada escenari d’accident
  7. Estimar el risc de cada escenari
  8. Valorar els danys: estimar el valor econòmic dels danys de cada escenari d’accident previst

Una guia metodològica específica per fer l’avaluació del risc ambiental la trobem en la norma UNE 150008:2008 “Análisis y evaluación del riesgo ambiental”.

També hi ha disponibles diferents guies publicades pel ministeri amb competències sobre el medi ambient i altres organitzacions.

L’avaluació dels riscos ambientals permet a l’empresa desenvolupar una política de prevenció activa minimitzant els riscos ambientals i reduint les conseqüències i els impactes en els casos en que no es puguin evitar els accidents.

La política de prevenció activa te efectes afegits força importants, entre els quals:

a)     Evitar possibles accidents i les seves conseqüències

b)    Estar millor preparat per afrontar les conseqüències dels accidents

c)     Reduir a mig i llarg termini els costos de la gestió ambiental

d)    Assegurar la continuïtat del negoci i de l’empresa en circumstàncies difícils

e)     Negociar amb millors condicions pòlisses d’assegurances per accidents ambientals

Conclusió: en qualsevol circumstància sempre és millor conèixer els perills i els riscos associats perquè ens permet preparar-nos i estar en millors condicions per afrontar-los.