A la primera part d’aquest article vàrem parlar de la relació entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el canvi climàtic.

Vèiem que la petjada de carboni, a grans trets, és el pes total de CO2 equivalent que s’emet en les activitats productives.

Objecte de càlcul de la petjada de carboni

El càlcul de la petjada de carboni es pot aplicar a multiplicitat d’objectes però els principals són les organitzacions, els projectes, els esdeveniments i els productes.

Tipus d’emissions

Emissions directes: les provocades per fons emissores pròpies de l’organització o controlades directament per ella.

AbastsEmissions indirectes: són conseqüència de les activitats de l’organització però es produeixen en fonts emissores que són propietat o són controlades per altres organitzacions.

Les emissions directes s’anomenen també d’abast 1.

Abast 1: Són les emissions directes produïdes i controlades per la pròpia organització. Per exemple gasos de la combustió de gas-oil per calefacció.

En canvi les emissions indirectes es divideixen en dos grups:

Abast 2: Les emissions indirectes derivades del consum energètic adquirit a altres empreses. Bàsicament es tracta de l’electricitat comprada i consumida.

Abast 3: Són totes les emissions indirectes descomptades les de l’abast 2. Pot incloure des de l’extracció de les primeres matèries, les emissions derivades del consum dels productes o el servei de l’empresa, el tractament de residus, viatges comercials, etc.

La petjada de carboni d’una organització

En el càlcul de la petjada de carboni d’una organització haurem de tenir clar quins seran les límits operacionals, és a dir entre quins límits farem l’inventari de les emissions.

El més habitual seria començar pel càlcul de “porta a porta”. Els consums directes produïts dins de l’àmbit productiu de l’empresa més els derivats pels consums energètics adquirits. Correspon a la suma de l’abast 1 més l’abast 2.

Progressivament podrem anar incorporant les emissions derivades de l’abast 3 que podríem separar entre les anomenades aigües amunt – tot allò previ a la producció – i aigües avall – tot allò que es produeix un cop els productes han sortit de l’empresa.

La petjada de carboni d’un esdeveniment

Entenem com esdeveniment una activitat que té lloc en un temps determinat en un lloc o llocs determinats.

Com en una organització, podem distingir tres àmbits d’estudi: les activitats realitzades entre l’inici públic de l’esdeveniment i la seva clausura, les activitats realitzades prèviament a l’inici formal de l’esdeveniment per tal event2d’organitzar-lo, preparacions prèvies, viatges dels organitzadors, etc. i les activitats produïdes un cop l’esdeveniment s’ha donat per acabat, per exemple, el tractament dels residus produïts durant l’esdeveniment, el procés de neteja posterior, etc.

En qualsevol cas, s’haurien de computar com a mínim les emissions derivades dels desplaçaments dels participants d’anada i tornada i durant l’esdeveniment, i els consums energètics realitzats durant l’esdeveniment.

La petjada de carboni d’un producte

Quan parlem de productes, el concepte principal és el d’anàlisi del cicle de vida (ACV) consistent en analitzar els impactes provocats pel producte al llarg de tot el seu cicle de vida. En el cas de la petjada, només es té en consideració l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle.

S’utilitza sovint l’expressió “des del bressol fins a la tomba”. És a dir des de l’extracció de les primeres matèries fins al tractament dels residus finals.

Amb tot, també en aquest cas podem distingir entre la cadena de valor que va des del bressol fins a la porta, de porta a porta i de la porta a la tomba.

co2_alimentsNormalment els ACV declarats contemplen des del bressol fins a la porta de sortida (especialment quan el produït és primera matèria per una altra empresa) o des del bressol fins a la tomba (quan el client es el consumidor final, per exemple d’ampolles de vi).

El valor de conèixer la petjada de carboni

Calcular la petjada de carboni d’una organització, esdeveniment o producte denota una sensibilitat per part de l’organització que la calcula, ja que aquest càlcul és l’element necessari per reduir l’impacte ambiental.

A partir del coneixement de la petjada podem establir estratègies per a reduir-la, sabent que la reducció de la petjada anirà aparellada amb una reducció de despeses energètiques i d’altres tipus associades.

Pel que fa a productes, a més podem mostrar mitjançant etiquetatge la seva petjada com element distintiu respecte la competència i per a mercats sensibles al medi ambient.