Aquest article és la continuació del publicat el 19/07/13, després de conèixer la nefasta proposta de reial decret per regular el subministrament i producció d’energia elèctrica amb autoconsum del Ministerio de Industria, Energía y Turismo del Reino de España.

Encara està pendent l’emissió de l’informe de la Comissió Nacional d’Energia (CNE) sobre la proposta de reial decret. Aquest informe no és vinculant pel govern.

Potser és casualitat que s’hagi presentat la proposta a la CNE el 18 de juliol perquè sembla un cop d’estat a l’autoconsum.

En una primera lectura de la darrera proposta del reial decret veiem que si l’anterior era dolent aquest el supera clarament i és molt pitjor.

Alguns dels punts més controvertits de la proposta són:

Es regula qualsevol modalitat d’autoconsum, incloent l’autoconsum instantani que mai no injecta energia a la xarxa.

Es crea un registre administratiu obligatori de totes les instal·lacions d’autoconsum.

Autoconsum domèsticPer fer una instal·lació cal de demanar permís a la companyia i pagar-li els drets d’escomesa. Fins i tot en el cas de l’ l’autoconsum instantani en que la companyia no pinta ni fas res.

Cal signar amb la companyia un contracte de “productor” i consumidor d’autoconsum encara que mai no s’injecti energia a la xarxa.

S’ha de disposar de dos comptadors de mesura amb discriminació horària i lectura remota. Per suposat molt més cars.

Si abans ja desapareixia la possibilitat de generar més energia de la necessària i vendre-la a la companyia, la modalitat de balanç net anual ens permetia generar energia sense consumir-la, injectar-la a la xarxa i recuperar-la quan calgués. A final d’any s’havia de fer net, i si hi havia excedents es perdien, és a dir se’ls quedava la companyia sense pagar res. Ara s’ha de fet net cada hora, per tant desapareix la possibilitat d’emmagatzemar l’energia sobrant a la xarxa per desprès recuperar-la. Tota l’energia generada de més se la queda la companyia sense pagar res i sense poder-la recuperar desprès.

És crea un anomenat “peatge de suport” que és un impost revolucionari per l’energia generada i consumida dins la pròpia instal·lació, sense que mai passi per la xarxa. El cost d’aquest peatge suposa mes del 50% de preu del kW.h comprat directament a la companyia.

Recordem els principals avantatges de l’autoconsum energètic.

  • Generar riquesa en utilitzar recursos naturals disponibles i gratuïts: sol, aire…
  • Reduir la importació de combustibles fòssils i/o nuclears.
  • Crear llocs de treball directes en el disseny, instal·lació i manteniment de sistemes
  • Crear llocs de treball indirectes en la fabricació de components i equips.
  • Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
  • Millorar la competitivitat amb un cost de l’electricitat més baix i estable.

La política que inspira la proposta sembla que te uns objectius diferents:

  • Afavorir els interessos econòmics de les companyies elèctriques.
  • Legalitzar el règim d’oligopoli del sector.
  • Impedir millorar la, ja de per sí minsa, independència energètica del país.
  • Promoure l’ús d’energies molt sensibles a les conjuntures político-econòmiques amb la seva incidència en els preus.
  • Dificultar l’ús d’energies gratuïtes i poc contaminats.
  • Tallar de soca-rel les petites possibilitats per a les empreses i organitzacions de reduir els costos de l’energia, de per sí molt elevats.
  • Carregar-se tot un sector industrial creixent, innovador, generador de tecnologia capdavantera i de llocs de treball. Ni de tecnologia ni de llocs de treball no anem gaire sobrats.
  • Preparar el terreny perquè l’oligopoli pugui oferir un “retir daurat” als actuals governant en els seus consells d’administració. Els anteriors, tots hi estan col·locats.

Com dèiem al primer article una política energètica millor és possible.

Ara queda clar que no volen.