dissabte, 02 de novembre del 2013Projecte Valor·aeq d’economia verda

Avui, amb un sistema econòmic, energètic i ambiental en crisi, cal orientar més que mai l’activitat de les organitzacions (entre les quals especialment les empreses) cap a la màxima eficiència productiva, minimitzant el consum de recursos, la producció de residus i les emissions a l’atmosfera.

Entenem la sostenibilitat com la realització de l’activitat econòmica amb increment de valor per a totes les parts interessades, molt especialment per a la societat on es desenvolupa l’activitat i per a les generacions futures.

Això vol dir disposar de sistemes de gestió responsables que tinguin en compte les persones i l’entorn.

El canvi climàtic que no és ja una perspectiva o una hipòtesi sinó que és una realitat verificable ens obliga a posar el màxim esforç en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Dins d’aquest context  i tenint en compte que cal tenir la màxima capacitat per donar resposta a les necessitats dels nostres clients i de la societat en general, hem unit esforços amb l’empresa ARDA, Gestió i Estudis Ambientals SL per a la realització, amb el nom de Valor·aeq, de projectes específics d’economia verda en general i específicament en l’àmbit turístic i agroalimentari, sense exclusió d’altres àmbits que es vagin incorporant.

VALORAEQ INCLINAT

Un dels factors principals de l’economia verda és la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle comptabilitzat en unitats equivalents de massa de CO2 equivalent, anomenat petjada de carboni.

El càlcul i la reducció de la petjada de carboni imputable a organitzacions, productes, serveis i esdeveniments és un eix central de l’activitat de Valor·aeq.

Els altres dos eixos relacionats amb l’anterior són l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

El fet d’haver prioritzat les empreses turístiques i agroalimentàries és degut a que són sectors on la sensibilitat ambiental dels clients actualment és més gran però no excloem cap altre sector d’activitat humana.

Per conèixer millor el nostre projecte Valor·aeq, us convidem a entrar al web www.valoraeq.eu

dimecres, 28 d'agost del 2013Autoconsum energètic 2

Aquest article és la continuació del publicat el 19/07/13, després de conèixer la nefasta proposta de reial decret per regular el subministrament i producció d’energia elèctrica amb autoconsum del Ministerio de Industria, Energía y Turismo del Reino de España.

Encara està pendent l’emissió de l’informe de la Comissió Nacional d’Energia (CNE) sobre la proposta de reial decret. Aquest informe no és vinculant pel govern.

Potser és casualitat que s’hagi presentat la proposta a la CNE el 18 de juliol perquè sembla un cop d’estat a l’autoconsum.

En una primera lectura de la darrera proposta del reial decret veiem que si l’anterior era dolent aquest el supera clarament i és molt pitjor.

Alguns dels punts més controvertits de la proposta són:

Es regula qualsevol modalitat d’autoconsum, incloent l’autoconsum instantani que mai no injecta energia a la xarxa.

Es crea un registre administratiu obligatori de totes les instal·lacions d’autoconsum.

Autoconsum domèsticPer fer una instal·lació cal de demanar permís a la companyia i pagar-li els drets d’escomesa. Fins i tot en el cas de l’ l’autoconsum instantani en que la companyia no pinta ni fas res.

Cal signar amb la companyia un contracte de “productor” i consumidor d’autoconsum encara que mai no s’injecti energia a la xarxa.

S’ha de disposar de dos comptadors de mesura amb discriminació horària i lectura remota. Per suposat molt més cars.

Si abans ja desapareixia la possibilitat de generar més energia de la necessària i vendre-la a la companyia, la modalitat de balanç net anual ens permetia generar energia sense consumir-la, injectar-la a la xarxa i recuperar-la quan calgués. A final d’any s’havia de fer net, i si hi havia excedents es perdien, és a dir se’ls quedava la companyia sense pagar res. Ara s’ha de fet net cada hora, per tant desapareix la possibilitat d’emmagatzemar l’energia sobrant a la xarxa per desprès recuperar-la. Tota l’energia generada de més se la queda la companyia sense pagar res i sense poder-la recuperar desprès.

És crea un anomenat “peatge de suport” que és un impost revolucionari per l’energia generada i consumida dins la pròpia instal·lació, sense que mai passi per la xarxa. El cost d’aquest peatge suposa mes del 50% de preu del kW.h comprat directament a la companyia.

Recordem els principals avantatges de l’autoconsum energètic.

  • Generar riquesa en utilitzar recursos naturals disponibles i gratuïts: sol, aire…
  • Reduir la importació de combustibles fòssils i/o nuclears.
  • Crear llocs de treball directes en el disseny, instal·lació i manteniment de sistemes
  • Crear llocs de treball indirectes en la fabricació de components i equips.
  • Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
  • Millorar la competitivitat amb un cost de l’electricitat més baix i estable.

La política que inspira la proposta sembla que te uns objectius diferents:

  • Afavorir els interessos econòmics de les companyies elèctriques.
  • Legalitzar el règim d’oligopoli del sector.
  • Impedir millorar la, ja de per sí minsa, independència energètica del país.
  • Promoure l’ús d’energies molt sensibles a les conjuntures político-econòmiques amb la seva incidència en els preus.
  • Dificultar l’ús d’energies gratuïtes i poc contaminats.
  • Tallar de soca-rel les petites possibilitats per a les empreses i organitzacions de reduir els costos de l’energia, de per sí molt elevats.
  • Carregar-se tot un sector industrial creixent, innovador, generador de tecnologia capdavantera i de llocs de treball. Ni de tecnologia ni de llocs de treball no anem gaire sobrats.
  • Preparar el terreny perquè l’oligopoli pugui oferir un “retir daurat” als actuals governant en els seus consells d’administració. Els anteriors, tots hi estan col·locats.

Com dèiem al primer article una política energètica millor és possible.

Ara queda clar que no volen.

L’actual situació de crisi econòmica i financera i l’accelerat encariment dels combustibles fòssils fan inajornable una reflexió i una acció positiva per assolir la màxima eficiència energètica de les nostres activitats. Obtenir el màxim valor amb el menor cost.

No menys important és la necessitat d’adoptar mesures per preservar el nostre medi, entre aquestes les que permeten reduir l’emissió dels gasos amb efecte d’hivernacle.

Si la responsabilitat slàmpada incandescentocial no és motiu suficient, les taxes i impostos creixents que haurà de suportar la organització que impacta negativament sobre el medi, fan que surti a compte prendre mesures per evitar-ho.

Entorn Qualitat proposa la realització d’una anàlisi de la situació actual pel que fa a la despesa energètica, el consum energètic i a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Amb aquesta informació Entorn Qualitat elaborarà propostes per millorar l’eficiència, les despeses i la reducció de les emissions.

Sovint les millores poden representar un estalvi de fins a un 30% del factor energia amb una inversió molt petita i amb un retorn molt ràpid.

L’anàlisi de la situació energètica actual té en compte els següents aspectes:

  • Contractes amb els proveïdors d’energia (elèctrica, gas, gasoil, etc.)
  • Perfils de consum d’energia i aigua.
  • Perfils de potència utilitzada.
  • Eficiència lumínica
  • Eficiència en maquinària.
  • Eficiència en climatització.
  • Fuites de circuits de climatització.
  • Fuites tèrmiques
  • etc.

Alguns d’aquests aspectes s’analitzen mitjançant documentació disponible per l’empresa mentre que d’altres s’obtindran necessariament mitjançant observació i mesura directa.

Aquesta metodologia es basa en la norma UNE 216501 d’auditories energètiques, de la ISO 5001 de sistema de gestió de l’energia i amb la norma UNE-ISO 14064-1 sobre gasos amb efecte d’hivernacle.

El dia 20 d’aquest mes de juny tindrà lloc a Rio de Janeiro la Conferència de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible coneguda com Rio+20.

Quin interès té aquesta conferència per a les nostres empreses?

El mon empresarial s’ha mantingut bastant al marge de les conferències anteriors i sovint ha percebut el medi ambient i la sostenibilitat més com una amenaça i un sobrecost que cap altra cosa.

El cert és que el que s’hi debat i les resolucions que s’hi acaben prenent afecten al conjunt de la societat. A les empreses també.

Rio + 20

La conferència de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de l’any 1992, anomenada Cimera de la Terra, va marcar un abans i un després. Per a uns va anar massa lluny, per a uns altres va servir de molt poc, però no va deixar ningú indiferent.

Des de llavors anem sentint termes com canvi climàtic, petjada de carboni, estalvi energètic, energies alternatives, pick oil, paraules i expressions que s’han fet presents en el discurs del dia a dia.

També han aparegut nous nínxols de negoci: en l’àmbit de la gestió, la reutilització i el reciclatge de residus, del sanejament de l’aigua, de les energies renovables, del turisme rural, de la rendibilització dels boscos, de l’estalvi energètic, … noves oportunitats de millora en els sectors productius tradicionals: en l’àmbit de la mobilitat, de la producció agroalimentària,… i nous sectors emergents com les tecnologies de la informació…

El debat de la conferència d’aquest any es focalitza en dos punts: el model de governança i l’economia verda.

El fet que un dels dos temes de debat de la conferència d’aquest any sigui l’economia verda, és a dir, el model econòmic i productiu del futur, és motiu suficient per prendre’s Rio+20 molt seriosament i involucrar-s’hi activament.

El secretariat del Pla de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va encomanar a un grup d’experts analitzar en profunditat la greu crisi econòmica mundial que estem patint, iniciada al Estats Units l’any 2008, i trobar possibles vies de sortida.

Les conclusions assenyalen la caducitat del model econòmic actual de consum degut a la limitació dels recursos naturals.

El planeta no té prou recursos naturals per fer front al nivell de consum actual de tota la població mundial.

Com una via de sortida a la crisi proposen enllaçar l’economia amb l’ecologia i calculen que invertir el 2% del PIB global en 9 sectors claus de l’economia verda, fa augmentar la taxa de creixement del PIB.

Segons l’estudi, invertir en economia verda, és a dir innovar en processos eficients en consum d’energia, d’aigua i de recursos naturals en general i innovarAdhesió Entorn Qualitat en productes i serveis respectuosos amb el medi, millora la competitivitat de les empreses, les posa en millors condicions per afrontar el futur i incrementa l’ocupació.

Fa un parell de mesos parlàvem dels Acords Voluntaris com una bona idea de la Generalitat per iniciar en aquest camí a les petites i mitjanes empreses catalanes.

A Entorn Qualitat ja ho hem començat a fer.

Us recomanem que inicieu el camí i recordeu el nostre oferiment.

Aprofitem l’ocasió per dir que el proper dia 7 de juny tindrà lloc en el Cercle d’Economia la jornada “Rio + 20 i el mon empresarial a Catalunya. El camí cap a una economia verda” organitzada per ACECMA i la Generalitat de Catalunya. Per a més informació: http://www.riomes20.cat/


© 2008 Entorn Qualitat | Tema iKon per Wordpress per RealGeek.com Traduït per Marc Riera | Funciona amb Wordpress