El procés d’elaboració i aprovació de les noves versions de les normes internacionals de la gestió de la qualitat i de la gestió ambiental està arribant al seu final.

El passat u de juliol el procés de la norma ISO 14001 va passar a la darrera fase de votació de l’esborrany final que ha de durar dos mesos.

Amb tota probabilitat, més dels dos terços dels membres votaran a favor i menys d’una quarta part hi votaran en contra (condició necessària per a l’aprovació definitiva) i es preveu la publicació aproximadament el 16 de setembre.Logo ISO 14001 2015

La norma ISO 9001 va una mica més endarrerida però està a punt d’acabar també la fase de discussió de l’esborrany i entrar a votació de l’esborrany final, previsiblement durant el present mes de juliol.

En resum, a partir de setembre i abans de final d’any tindrem les dues noves versions de les normes ISO 9001 i ISO 14001.

Els tècnics d’Entorn Qualitat estem realitzant un seminari intern d’anàlisi d’aquestes dues versions en base al darrer estat dels esborranys per tal de poder informar, formar i assessorar els nostres clients per a l’adaptació a les noves versions.

logo ISO 9001 2015

Tot i que no es preveuen grans canvis en els sistemes de gestió, es precisen alguns requisits que ja s’apuntaven en les versions anteriors, d’altres es reforcen i se n’introdueixen alguns pocs de nous.

Remarcar que alguns dels nous requisits, per la seva obvietat i coherència amb el conjunt del sistema, en molts dels sistemes de gestió que hem ajudat a implementar ja s’estan aplicant.

Més feina tindran aquelles organitzacions que han adoptat les normes amb una visió molt reduccionista, a vegades de compliment molt justet i orientat quasi només a la certificació.

L’aparició de noves versions és sempre una bona ocasió per millorar i posar al dia aspectes que en els canvis anteriors no es van adaptar suficientment.

Les noves versions de norma acostumen també a servir per a que els auditoris de les entitats certificadores quedin alliberats de certes toleràncies practicades amb quasi incompliments d’alguns sistemes de gestió auditats. És un bon moment per posar el llistó allí on toca.

Observem la proliferació d’ofertes de formació, assessoraments i altres ajuts per a l’actualització dels sistemes de gestió, amb una intensitat que considerem desproporcionada a la realitat dels canvis que hi haurà i amb una anticipació temporal tampoc prou justificada.

Un cop aprovades les noves versions, les empreses certificades disposen de tres anys per adaptar-s’hi. Tot i que recomanem no deixar-ho pas per al darrer moment, no hi ha cap urgència.

Com hem dit més amunt, a Entorn Qualitat estem analitzant els canvis i quan ja siguin definitius oferirem als nostres clients ajuda presencial i on-line per a les adaptacions.

Cal tenir també en compte de cara a la certificació, que en posterioritat a l’aprovació de les normes, s’obre un període indeterminat de temps durant el qual els auditors de les entitats de certificació van consensuant les interpretacions pràctiques d’alguns requisits de les normes que potser no són molt explícites.

També tindrem en compte aquestes interpretacions.

dimecres, 24 de juliol del 2013La ISO 9001 que ha de venir

El comitè tècnic de la gestió de la qualitat està elaborant la darrera versió de la norma ISO 9001. Actualment està a l’estadi d’esborrany de comitè en procés d’estudi y votació. Possiblement la nova versió estarà disponible durant el 2015.

La norma ISO 9001 s’ha de revisar cada cinc anys per comprovar la seva vigència, actualitzar-la i si cal millorar-la.

La versió del 2000 es va revisar i va donar lloc a la versió del 2008. No hi van haver requisits nous. Tot plegat, van ser quatre correccions gramaticals i/o estètiques i poc més.

Ben diferents van ser els canvis que hi va haver en passar de la versió del 1994 a la del 2000 que, a més de modificar l’estructura, va introduir requisits nous, importants i de grans abast: definició i descripció dels processos, planificació, desplegament i seguiment dels objectius, gestió de la competència, seguiment dels processos, mesura de la satisfacció del client…

I ara què? Cal canviar gaire coses?

Logo Gestió de la qualitat ISO

La revisió actual de la ISO 9001 del 2008 ens durà a la cinquena versió des de que la norma va nàixer el 1987, probablement cap al segon semestre del 2015.

Quins canvis s’apunten.

L’estructura actual dels requisits (sistema, direcció, recursos, realització i mesura), que es manté des del 2000, és força coherent i correcta, tot i que amb alguna llicència com, per exemple, que el control dels equips de mesura no estigui en el capítol de gestió dels recursos, o que la inspecció del producte no estigui dins la realització del producte.

Les dificultats surten en intentar integrar els requisits d’altres normes que afecten altres àmbits de la gestió: ambiental (ISO 14001, ISO 50001…), seguretat i salut (OHSAS 18001…), responsabilitat social (ISO 26001, SGE 21…), etc. Cada norma té la seva pròpia estructura i entre elles no casen gaire be.

La nova ISO proposa una estructura de requisits ampliada a set grups:

  1. context de l’organització
  2. lideratge
  3. planificació
  4. suport
  5. funcionament
  6. avaluació
  7. millora

En aquesta nova estructura el primer i el tercer grup faciliten la integració de requisits inexistents a la ISO 9001 com són la identificació i avaluació d’aspectes, la identificació de perills i avaluació de riscos, identificació dels grups d’interès i de les seves necessitats…, que són activitats que generen la informació de base per a la gestió de riscos i contingències en els àmbits respectius, i que són subsidiaris i complementaris de la gestió nuclear del sistema: la gestió de qualitat.

L’organització ISO pretén que les diferents normes existents vagin adoptant aquesta estructura a mesura que es vagin revisant.

Pel que fa als nous requisits podem esmentar els següents: parts interessades, lideratge, riscos i oportunitats, coneixement, transferència del desenvolupament, bens dels proveïdors i alliberament de bens. Aquests requisits toquen aspectes prou importants per sí mateixos i la seva implantació i posterior manteniment no sembla que hagi de requerir una gran inversió de recursos.

Altres requisits clàssics es flexibilitzen fent més fàcil la seva adequació a cada empresa i a cada cas particular: proveïments externs (abans compres), desenvolupament (abans disseny i desenvolupament) i control dels canvis (abans validació dels processos).

La filosofia de la nova norma continua apostant per la gestió per processos, la millora continua i la satisfacció del client.

Continuen en vigor els vuit principis de la gestió de la qualitat descrits a la norma ISO 9000:2005.

Recordem-los:

  1. Enfocament al client
  2. Lideratge
  3. Participació de les persones
  4. Enfocament basat en processos
  5. Enfocament cap a la gestió
  6. Millora continua
  7. Presa de decisions basada en els fets
  8. Relacions mútuament beneficioses amb el proveïdor

Introdueix la relació causal “riscos i accions preventives” que ens obre noves possibilitats de gestió en un camp gairebé inèdit a la ISO 9001: la prevenció, malgrat que la norma parlés d’accions preventives, al darrer punt. L’experiència pràctica és gairebé nul·la.

Resumint, els canvis previstos afegeixen valor al sistema de gestió, són relativament fàcils d’aplicar i en alguns casos poden ajudar a clarificar, adequar i simplificar el que fem.

Vist el possible balanç d’avantatges i inconvenients, considerem que la inversió és rendible.

Potser no cal esperar a tenir la norma per anar incorporant i obtenir els beneficis dels canvis.

Darrerament la IATF (International Automotive Task Force) i pel comitè TC 176 de la ISO (International Standard Organization) de gestió de la qualitat van dur a terme la revisió de l’especificació tècnica ISO/TS 16949 del 2002, és a dir la norma del sistemes de qualitat per als proveïdors del sector d’automoció.

El 12 de juny del 2009 la ISO ha publicat la nova versió, la tercera, de l’esmentada especificació tècnica ISO/TS 16949.
Actualment AENOR està en procés de traducció de la “TS” tot i que en altres països com Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, etc., ja es disposa de la versió nacional corresponent.

Al igual que en el cas de la ISO 9001 del 2008, la nova versió de la ISO/TS 16949 del 2009 tampoc incorpora nous requisits respecte de la versió anterior sinó petis canvis i algunes correccions.

Pel que fa a la certificació les empreses s’hauran d’adequar-se a la nova versió quan hagin de fer la següent renovació del certificat.

Per altra banda, tal com la ISO 9001 del 2008 ens brindava l’oportunitat d’insistir en implantar de debò els canvis “dràstics” que hi va haver entre la versió del 1994 a la del 2000, i que en molts casos no s’havien fet, la nova versió de la “TS” també ho fa, tot i que venint d’un sistema “TS” les possibilitats són més reduïdes perquè els requeriments específics del sector de l’automòbil ja recollia alguns d’aquests canvis.

Val la pena recordar alguns d’aquests canvis “bàsics i revolucionaris” que va introduir la ISO 9001 del 2000, i que desprès va recollir la “TS” del 2002.

Els més importants:
a) Determinar els processos importants i els mètodes de control (punt 4.1).
b) Planificar, desplegar i fer el seguiment dels objectius (punts 5.4 i 5.6).
c) Fer el seguiment i la mesura dels processos (punts 4.1 i 8.2.3).
d) Analitzar sistemàticament les dades (punt 8.4).
e) Millorar contínuament el sistema i els seus processos (punt 8.5.1)  .
f) Gestionar les competències (punt 6.2).

Malgrat que ja haurien d’estar implantats de manera eficaç, com que no sempre ha estat així, tenim una nova oportunitat per fer-ho, al adequar-se a la “TS” del 2009.  Cal aprofitar-la.

divendres, 13 de novembre del 2009Els Mossos i la ISO

Com a resposta a una polèmica que es va suscitar a la premsa respecte a la implantació de la norma ISO 9001 als Mossos d’Esquadra, el passat dia 5 de novembre el diari El Punt va publicar aquest article signat per un dels nostres socis, després d’haver discutit sobre el tema amb els altres col•legues de Consultors de Processos Sostenibles.

El fet que en la polèmica prèvia sobre la conveniència o no d’utilitzar un qüestionari de satisfacció del detingut, es fessin afirmacions en el sentit que implantar la ISO 9001 representaria més burocràcia, que els representants sindicals haurien de participar en la implantació del sistema i la conveniència o no del suport d’una consultoria, ens va animar a donar la nostra opinió.

Aquí teniu el text que es va publicar íntegre:
En motiu de la polèmica publicada i de les opinions aparegudes en el diari El Punt en relació a la certificació ISO 9001 dels processos dels Mossos d’Esquadra, els col•legues de l’empresa de consultoria de la que en soc soci, hem debatut el tema i exposo aquí algunes de les conclusions a les que hem arribat.

En primer lloc recordar que una certificació dona fe, després de superar un procés d’auditoria, que una organització compleix uns determinats requisits de funcionament establerts en una norma, en el nostre cas de la ISO 9001 versió de 2008 consensuada per organismes de tot el món presents a l’Organització Internacional d’Estandardització.

La finalitat principal d’aquesta norma és establir requisits orientats a assolir i augmentar la satisfacció dels clients i aquí ja ens podem preguntar si la persona detinguda és o no client del procés de detenció.
Després de debatre-ho no hem arribat a una conclusió definitiva però sí que hi ha arguments sòlids en favor i en contra.

En contra hi ha l’argument que la persona detinguda no és de fet el destinatari de la detenció sinó més aviat n’és l’objecte.

A favor, que la persona pel fet de ser detinguda, no deixa de ser ciutadana i els ciutadans són clients del servei policial.

La discussió podria ser llarga i al final hauríem d’arribar a convenir una decisió útil.

Però en el cas que finalment convinguéssim considerar que la persona detinguda és client, cal fer una enquesta de satisfacció?

La norma diu una obvietat i és que una organització amb una bona gestió necessita tenir mecanismes per conèixer el nivell de satisfacció dels seus clients. En aquest sentit la norma textualment diu: “…l’organització ha de realitzar el seguiment de la informació relativa a la percepció que té el client sobre si l’organisme compleix els seus requisits. Cal determinar els mètodes per a obtenir i utilitzar aquesta informació.”

En cap cas es diu que s’hagi de fer una enquesta.

Qui posa els requisits d’una detenció és la legislació vigent i no la persona detinguda. Amb independència de si és o no client, aquesta potser no és la persona més indicada per valorar-ho objectivament. Segurament seria millor cercar altra informació ja disponible i tractable estadísticament.

Les empreses i organitzacions utilitzen molt sovint l’enquesta però no és l’única manera d’obtenir informació valuosa i molts cops no és pas la millor. Probablement tampoc ho és en aquest cas del Mossos.

No és cert que complir amb els requisits de la norma ISO 9001 hagi de significar necessàriament una major burocràcia si la implantació es fa correctament, cosa que lamentablement no sempre passa.

En organismes públics, ja de per sí burocratitzats com possiblement el dels Mossos, la necessària revisió que es fa dels processos per adaptar-los als requisits de la norma podria i seria desitjable que comportés precisament una reducció de la burocràcia millorant eficàcia i eficiència.

Posar en marxa un sistema de gestió de la qualitat és una responsabilitat de la direcció i per portar-la a terme cal implicar de forma participativa totes les persones des de la perspectiva de la professionalitat i del saber, no de la representativitat sigui sindical o d’altres.

Un sindicat ha de vetllar perquè no es planifiquin ni es realitzin pràctiques que puguin perjudicar els interessos de les treballadores i treballadors. És legítim doncs que proposin que no es facin enquestes si creuen que això perjudica els interessos de mosses i mossos. Però no que hagin hagut de participar en tant que sindicat en la planificació del sistema de gestió de la qualitat.

En relació a que s’hagi contractat una empresa externa, dir que la gestió de les organitzacions i entre elles de la gestió de la qualitat constitueix un cos de coneixement i de saber que la major part de les organitzacions no disposen internament.

Altra cosa és si el que s’ha cobrat pel que ha fet l’empresa contractada és correcte i si seria desitjable que la Generalitat contractés preferentment consultores del país com fan a molts llocs, entre ells i segons es diu, al País Basc.

Els consultors oferim a les organitzacions el nostre saber i experiència en projectes on la part principal són les persones de dins. Un bon consultor ha de facilitar, en el cas que ens ocupa, la correcta interpretació de la norma i de la seva aplicació. Una correcta consultoria evitarà cometre errors complicats i cars d’esmenar i ajudarà a veure les coses des d’una perspectiva diferent.

Com si es tractés d’un psicòleg, un consultor sobretot ha de saber fer les preguntes adequades més que donar les respostes suposades. Saber fer preguntes sobre hàbits no prou justificats i que molts cops ens omplen de burocràcia inútil.

Veig molt difícil que només des de dins es puguin fer preguntes que qüestionin hàbits molt arrelats i poder-los canviar per millorar.

Nota: La cita textual de la norma UNE-EN-ISO 9001:2008 ha estat feta de la seva versió oficial en català.

Dues de les normes de sistemes de gestió de la qualitat, la “ISO 9000:2005 – Principis bàsics i vocabulari”, i la “UNE 66175:2003 – Guia per a la implantació de sistemes d’indicadors”, donen les següents definicions:
Objectiu: Quelcom ambicionat o pretès.
Indicador: Dades o conjunt de dades que ajuden a mesurar objectivament l’evolució d’un procés o d’una activitat.

Al dissenyar i implantar un sistema de gestió de la qualitat, dins del marc de la ISO 9001:2008, apareixen dos requisits relacionats amb la mesura:
1) Planificació, desplegament i seguiment dels objectius “han de ser mesurables i coherents amb la política de la qualitat” (5.4.1 i 5.6.1)
2) Seguiment i mesura dels processos del sistema “…aplicar mètodes apropiats per al seguiment, i, quan calgui, per a la mesura dels processos del sistema de gestió de la qualitat”  (8.2.3)

El model de la norma ISO 9001 “passa per alt” el desplegament estratègic de l’organització (definició de la missió, visió i valors de l’empresa, i d’una estratègia general prevista si més no a mig i/o curt) i comença, des d‘un nivell més operatiu, per definir la política de gestió i fixar els objectius per desenvolupar-la.
Recordem per altra banda, que al dissenyar i planificar el sistema de gestió, s’han hagut de definir quins són els processos importants i s’han hagut de proposar les maneres adients per fer el seguiment i mesura dels esmentats processos.
Segons el model ISO 9001, els objectius mesurables i les mesures dels processos es tracten per diferents vies.
Malgrat aquest plantejament separat, d’objectius i processos, a la pràctica hi ha elements comuns entre ambdós, que es poden gestionar i tractar a l’hora.
Cal diferenciar els objectius fixats per la direcció en dos: objectius estratègics (els que despleguen l’estratègia i/o algunes directrius de la política de l’organització, majoritàriament qualitatius) i objectius operatius (els objectius fixats sobre alguns processos, o be sobre  conjunts dels processos o macro-processos, fins i tot el sistema de gestió en conjunt, normalment quantitatius).
En segon lloc, cal separar el seguiment “qualitatiu” de tots els processos (realitzat a través de les revisions del sistema per la direcció, auditories internes, control directe i supervisió de les activitats, etc.) del seguiment “quantitatiu”, és a dir la mesura dels processos adients a través d’indicadors.
Mentre que el seguiment dels objectius estratègics i el seguiment “qualitatiu” dels processos són tasques clarament diferenciades, quan parlem del seguiment dels objectius operatius i de la mesura del processos, les dades utilitzades són en ambdós casos indicadors, i depenent de la mida de l’organització i/o de com estigui definit el sistema poden coincidir fins i tot a nivell de responsables.
Cal tenir en compte que si be els objectius generals sovint ho són més del sistema de gestió que dels processos que el formen, quan es despleguen en objectius de segon o de tercer nivell gairebé és segur que donen lloc a indicadors de processos.
Finalment, la finalitat del seguiment de les dades és diferent:
a) Els indicadors del seguiment i mesura dels processos informen del seu comportament i evolució i, es comparen amb altres dades (històriques, processos semblants, competència, valors de referència, estudis de capacitat, etc.), traient les conclusions oportunes, analitzant les causes del comportament, i si s’escau prenent les accions adients, i
b) Els indicadors d’objectius permeten comparar els resultats obtinguts amb els previstos, les perspectives per assolir-los en els terminis previstos, analitzar les causes de l’evolució, i si s’escau prendre les accions adients.

dijous, 04 de juny del 2009La gestió integrada de la LOPD

Les organitzacions manegen constantment gran quantitat de dades de persones físiques i en moltes ocasions sense tractar-les de manera que es garanteixi la seguretat que els correspon.

La Llei Orgànica de Protecció de dades de Caràcter Personal (LOPD) 15/1999 de 13 de Desembre neix per a garantir i protegir l’ús, tractament i emmagatzematge de les dades personals de les persones físiques. Aquesta llei és d’ aplicació a totes les persones, empreses i organismes, tant privats com públics que tracten amb dades de caràcter personal. Queden doncs exclosos qualsevol tipus de dades de persones jurídiques.
A dia d’avui, encara són moltes les organitzacions que tenen pendent el compliment d’aquesta normativa. La LOPD obliga les entitats que emmagatzemen dades de caràcter personal a portar a terme una sèrie de mesures que en garanteixin la seguretat:

  • Registre de fitxers: Notificar l’existència, creació i modificació dels fitxers que contenen dades de caràcter personal al Registre General de protecció de Dades.
  • Document de seguretat: Elaborar, actualitzar i mantenir un document de seguretat de les dades de caràcter personal.
  • Protegir els drets dels afectats: Disposar dels mitjans i facilitar que els afectats puguin exercir els seus drets d’accés,  rectificació, cancel•lació i oposició

La integració de sistemes dins de les organitzacions continua essent una assignatura pendent. A mesura que les empreses van definint i implementant diferents sistemes de gestió amb certs requisits i models de gestió semblants, apareix l’oportunitat d’optimitzar esforços, despeses i recursos a ells destinats.

Com a sistema de gestió de la seguretat de les dades personals, la LOPD es fàcilment integrable dins d’un sistema de qualitat basat en la norma ISO 9001.

El sistema de gestió de la qualitat segons ISO 9001tracta molta part de la informació afectada per la LOPD, especialment la relativa als recursos humans.

La infraestructura del sistema basat en la norma ISO 9001 permet integrar la gestió del compliment de la LOPD.

divendres, 20 de febrer del 2009ISO 9001-2008. Una oportunitat de millora

Totes les empreses certificades segons la norma ISO 9001:2000 hauran d’haver fet la transició a la nova versió del 2008 abans del 15 de novembre de 2010.
Per tal d’adequar-se hi ha alguns aspectes formals que cal fer:
• Modificar el manual de qualitat per incloure-hi petits canvis (taula amb comentaris i recomanacions proposades per EQ).
• Revisar procediments i altres documents del sistema per si cal modificar i/o afegir alguna cosa.
• Informar i/o formar al personal.
Tot plegat, podríem dir que és poca cosa.
Cal però no deixar de passar l’oportunitat que ens brinda el fet de l’edició de la nova norma per insistir amb els aspectes fonamentals dels canvis que ja hi va haver entre la versió del 1994 a la del 2000 i que la nova versió del 2008 confirma.
És una oportunitat davant les persones de tota l’organització de posar el sistema de gestió de la qualitat al servei dels beneficis empresarials establint processos  eficaços i eficients i millorant els marges més que utilitzant la marca ISO 9001 com a mer argument de màrqueting.
Els aspectes bàsics i “revolucionaris” de l’anterior canvi de versió de la norma (del 1994 al 2000) són força importants:
a) Determinar els processos importants i els mètodes de control (punt 4.1).
b) Planificar, desplegar i fer el seguiment dels objectius (punts 5.4 i 5.6).
c) Fer el seguiment i la mesura dels processos (punts 4.1 i 8.2.3).
d) Analitzar sistemàticament les dades (punt 8.4).
e) Millorar contínuament el sistema i els seus processos (punt 8.5.1)  .
f) Gestionar les competències (punt 6.2).
Aquests aspectes desenvolupen i incideixen directament en cinc dels vuit  principis de la gestió de la qualitat, que es proposen a la norma ISO 9000.
• Participació del personal.
• Enfocament basat en processos.
• Enfocament de sistema per a la gestió.
• Millora continua.
• Enfocament basat en fets per a la presa de decisions.
La recomanació és desenvolupar o revisar de nou aquests aspectes de manera que tinguin una incidència real en la gestió i implicar-ne tots els responsables, és a dir, si més no, tot l’equip directiu de l’empresa.
Alguns consells basats en l’experiència són:
• Tenir cura de no establir procediments “en paral•lel” perquè són garantia de fracàs.
• Assegurar que el sistema dona resposta a les necessitats reals de l’empresa.  No s’ha de fer res pels auditors.
• Adequar-se als recursos disponibles, tant materials com humans, incloses les competències.
• Implicar els responsables en tot moment, tant definint i implantant les activitats com comprovant-les i auditant-les.
• Simplificar els processos i fer-los assenyats. Cal preguntar sovint perquè es fan les coses. Si no hi ha resposta o no és adient cal revisar el procés.
• Utilitzar la informació necessària, poca però important i significativa. L’única informació valida és la que s’utilitza. La resta és inútil.

divendres, 28 de novembre del 2008La nova ISO 9001 del 2008

Finalment, aquest mes de novembre s’ha publicat la darrera versió de la norma ISO 9001, la del 2008.
Aquest cop, però, el canvi més important ha estat gairebé la “data”.
En les anteriors revisions de la primera versió, la del 1987, es van introduir nous requisits: pocs en la versió del 1994 i molts més en la versió del 2000, que va incloure també una nova estructura dels requisits (agrupant els 20 punts del 1994 en cinc grans apartats) i fusionant les tres normes existents 9001 (control del procés amb disseny), 9002 (control sense disseny) i 9003 (inspecció) en una de sola.
Fent una lectura en detall es veuen canvis de paraules (sinònims),  ortogràfics i de sintaxis (afegint els articles als noms, modificant l’ordre de les paraules dins les frases, etc.) per millorar la comprensió del text.
Hi ha d’altres que insisteixen sobre aspectes, com per exemple fer la mesura dels processos aplicables (punt 4.1.e) cosa que ja estava prou clar abans (punt 8.2.3).
Concreta millor alguns requisits (5.5.2 pertinença a l’organització, 7.5.3 registres de la traçabilitat, 6.2.2 prendre accions per assolir la competència necessària) i afegeix algunes notes aclaridores en altres (per exemple en els punts 6.4, 7.2.1, 7.3.1, etc.).
Resumint. No hi ha canvis importants ni significatius.
Tanmateix, potser el canvi més important amb que es poden trobar les empreses i les organitzacions serà que, aprofitant la conjuntura, i una mica amb l’excusa de la nova ISO del 2008, es demani el compliment d’aquells requisits que ja hi eren a la versió del 2000, però que en molts casos encara no s’apliquen o es fa d’una manera superficial o per cobrir l’expedient.
Entre aquests requisits podem esmentar uns quants de prou importants per fer una gestió de la qualitat com cal: la panificació, desplegament i seguiment dels objectius; el seguiment i la mesura dels processos; l’anàlisi sistemàtic de les dades; la millora continuada del sistema i dels seus processos aprofitant les auditories internes i les revisions del sistema, la gestió de les competències, etc.
És a dir, malgrat que la nova norma no introdueix grans canvis resta molta feina per fer, i hi ha camí per córrer si l’objectiu és disposar d’un sistema de gestió que servei per quelcom més que per lluir-lo.

El passat dia 10 d’octubre va ser aprovada la nova norma ISO 9001:2008 i la seva publicació final és imminent.

Tal com dèiem en un anterior artícle els canvis introduits respecte la versió del 2000 són mínims i la major part de les clarificacions interpretatives ja s’estaven portant a terme.

dimecres, 15 d'octubre del 2008Conveni amb l’Associació Catalana de Municipis

El passat dia 22 de setembre es va signar un conveni entre Qualiteasy Internet Solutions SL, Entorn Qualitat, Interfase i TÜV Rheinland amb l’Associació Catalana de Municipis.
Aquest conveni té per finalitat oferir als municipis sistemes de gestió de la qualitat basats en la norma ISO 9001 i suportats amb el sistema telemàtic de Qualiteasy aplicats a les àrees de serveis urbans i brigades municipals i a les àrees de formació.
Aquests serveis anomenats Packs de Serveis Conjunts es composen de la plataforma telemàtica Qualiteasy, de l’assessorament per a implantar el sistema i la certificació per una entitat acreditada.
Entorn Qualitat assessorarà els municipis en les àrees de formació.
Ja fa temps que mantenim un acord de partenariat amb Qualiteasy especialment pel fet de la qualitat i les prestacions de la plataforma creada per Qualiteasy amb aquest mateix nom.
La utilització d’aquesta eina agilita moltíssim la gestió documental del sistema de gestió i afavoreix la participació de les persones de l’organització, especialment en els processos de gestió de les no conformitats i de les millores.


© 2008 Entorn Qualitat | Tema iKon per Wordpress per RealGeek.com Traduït per Marc Riera | Funciona amb Wordpress