dissabte, 02 de novembre del 2013Projecte Valor·aeq d’economia verda

Avui, amb un sistema econòmic, energètic i ambiental en crisi, cal orientar més que mai l’activitat de les organitzacions (entre les quals especialment les empreses) cap a la màxima eficiència productiva, minimitzant el consum de recursos, la producció de residus i les emissions a l’atmosfera.

Entenem la sostenibilitat com la realització de l’activitat econòmica amb increment de valor per a totes les parts interessades, molt especialment per a la societat on es desenvolupa l’activitat i per a les generacions futures.

Això vol dir disposar de sistemes de gestió responsables que tinguin en compte les persones i l’entorn.

El canvi climàtic que no és ja una perspectiva o una hipòtesi sinó que és una realitat verificable ens obliga a posar el màxim esforç en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Dins d’aquest context  i tenint en compte que cal tenir la màxima capacitat per donar resposta a les necessitats dels nostres clients i de la societat en general, hem unit esforços amb l’empresa ARDA, Gestió i Estudis Ambientals SL per a la realització, amb el nom de Valor·aeq, de projectes específics d’economia verda en general i específicament en l’àmbit turístic i agroalimentari, sense exclusió d’altres àmbits que es vagin incorporant.

VALORAEQ INCLINAT

Un dels factors principals de l’economia verda és la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle comptabilitzat en unitats equivalents de massa de CO2 equivalent, anomenat petjada de carboni.

El càlcul i la reducció de la petjada de carboni imputable a organitzacions, productes, serveis i esdeveniments és un eix central de l’activitat de Valor·aeq.

Els altres dos eixos relacionats amb l’anterior són l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

El fet d’haver prioritzat les empreses turístiques i agroalimentàries és degut a que són sectors on la sensibilitat ambiental dels clients actualment és més gran però no excloem cap altre sector d’activitat humana.

Per conèixer millor el nostre projecte Valor·aeq, us convidem a entrar al web www.valoraeq.eu

Cada cop anirem sentint a parlar més de la petjada de carboni, anirem al supermercat o a la botiga i ens trobarem productes amb una etiqueta que declara uns kg de CO2.

Avui ja comença a ser freqüent emprar la petjada de carboni per calcular l’impacte ambiental que té un esdeveniment, el que ha tingut la fabricació d’un producte i el que tindrà per l’ús que li doni el consumidor.

Green S 4Ja hi ha països on la legislació obliga a declarar la petjada de carboni de les ampolles de vi. En altres no és la legislació qui obliga sinó la sensibilització dels consumidors que prefereixen adquirir productes a empreses que mostren la seva sensibilitat pel medi mesurant i millorant el seu impacte.

Encetem aquí una sèrie de 4 articles sobre aquest tema.

En aquest primer fem una breu introducció al que és la petjada de carboni.

En el segon parlarem de les diferents estratègies i elements que intervenen en càlcul dels inventaris i de la petjada de carboni.

En el tercer tractarem del Programa d’Acords Voluntaris promogut per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

En el quart, de les normes internacionals de referència, la certificació i la comunicació de la petjada

Canvi climàtic

Com a conseqüència de l’emissió a l’atmosfera de certs gasos, una part important de les radiacions solars que es reflecteixen de la superfície de la terra cap a l’exterior, queden atrapades creant un efecte d’hivernacle amb un progressiu escalfament de la biosfera. Per això aquests gasos són anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Aquest escalfament produeix uns desequilibris de difícil previsió i amb conseqüències encara més difícils d’evitar: increment de fenòmens atmosfèrics destructius, desertització, pujada del nivell de mar, efecte d'hivernàcleinundació de zones marítimes, desubicació de conreus tradicionals, etc.

Les grans empreses energètiques, interessades a negar el canvi climàtic, al final no han pogut amb l’evidència científica d’aquest canvi originat o accelerat per l’activitat humana, bàsicament per la utilització massiva de combustibles fòssils.

Però aquestes multinacionals del petroli i derivats sí que han tingut un lamentable èxit en fer que els governs no actuessin a temps per impedir els efectes del canvi climàtic que ja es comencen a sentir.

Els beneficis d’aquestes multinacionals tenen i tindran com a contrapartida greus perjudicis per a tota la població, sense distinció.

La inèrcia del procés d’escalfament fa que actualment ja no es parli d’impedir el canvi climàtic sinó de reduir-ne els seus efectes i mitigar-lo.

És responsabilitat de tothom contribuir a aquesta mitigació a nivell personal i empresarial. En definitiva, les empreses som persones.

Evidentment, una actitud responsable pot ser i serà reconeguda pels clients de l’empresa i això, des de la perspectiva estricta del negoci, és important.

La petjada de carboni

En poques paraules, la petjada de carboni és la quantitat de GEI que s’alliberen a l’atmosfera com a conseqüència de qualsevol activitat. Tan pot ser realitzar un esdeveniment, fer funcionar una empresa o elaborar i comercialitzar un producte.

Disposar de l’indicador de la petjada de carboni ens permet emprendre accions per a reduir-la com a decisió de responsabilitat social empresarial.

Com que hi ha una alta correlació entre la petjada de carboni i l’energia consumida, a més tenint en compte que l’energia cada dia serà més cara, la reducció de la petjada afectarà positivament en els beneficis de l’empresa.

El diòxid de carboni

En realitat el CO2 no és l’únic causant de l’escalfament per l’efecte d’hivernacle.

El Protocol de Kyoto va identificar sis gasos i famílies amb efecte d’hivernacle  que són: diòxid de carboni (CO2), metà, òxid nitrós, hidrofluorcarburs, perfluorcarburs i hexafluorur de sofre.

No tots tenen lapetjada de carboni mateixa capacitat d’escalfament, així per exemple 1 kg de metà té un efecte d’escalfament equivalent a 21 kg de diòxid de carboni i 1 kg de hexafluorur de sofre equival a 24 tones de diòxid de carboni.

Els kg de cada GEH emesos es transformen en kg equivalents de diòxid de carboni, la suma dels quals són els kg de diòxid de carboni equivalent que és la unitat de mesura de la petjada de carboni.

La petjada de carboni és doncs el total de kg de diòxid de carboni equivalent emès per una unitat de realització o de producció (esdeveniment, activitat anual o unitat de producte).

En el proper article parlarem de les emissions de GEI durant cicle de vida dels productes i serveis, base per al càlcul de la petjada de carboni.

dimecres, 28 d'agost del 2013Autoconsum energètic 2

Aquest article és la continuació del publicat el 19/07/13, després de conèixer la nefasta proposta de reial decret per regular el subministrament i producció d’energia elèctrica amb autoconsum del Ministerio de Industria, Energía y Turismo del Reino de España.

Encara està pendent l’emissió de l’informe de la Comissió Nacional d’Energia (CNE) sobre la proposta de reial decret. Aquest informe no és vinculant pel govern.

Potser és casualitat que s’hagi presentat la proposta a la CNE el 18 de juliol perquè sembla un cop d’estat a l’autoconsum.

En una primera lectura de la darrera proposta del reial decret veiem que si l’anterior era dolent aquest el supera clarament i és molt pitjor.

Alguns dels punts més controvertits de la proposta són:

Es regula qualsevol modalitat d’autoconsum, incloent l’autoconsum instantani que mai no injecta energia a la xarxa.

Es crea un registre administratiu obligatori de totes les instal·lacions d’autoconsum.

Autoconsum domèsticPer fer una instal·lació cal de demanar permís a la companyia i pagar-li els drets d’escomesa. Fins i tot en el cas de l’ l’autoconsum instantani en que la companyia no pinta ni fas res.

Cal signar amb la companyia un contracte de “productor” i consumidor d’autoconsum encara que mai no s’injecti energia a la xarxa.

S’ha de disposar de dos comptadors de mesura amb discriminació horària i lectura remota. Per suposat molt més cars.

Si abans ja desapareixia la possibilitat de generar més energia de la necessària i vendre-la a la companyia, la modalitat de balanç net anual ens permetia generar energia sense consumir-la, injectar-la a la xarxa i recuperar-la quan calgués. A final d’any s’havia de fer net, i si hi havia excedents es perdien, és a dir se’ls quedava la companyia sense pagar res. Ara s’ha de fet net cada hora, per tant desapareix la possibilitat d’emmagatzemar l’energia sobrant a la xarxa per desprès recuperar-la. Tota l’energia generada de més se la queda la companyia sense pagar res i sense poder-la recuperar desprès.

És crea un anomenat “peatge de suport” que és un impost revolucionari per l’energia generada i consumida dins la pròpia instal·lació, sense que mai passi per la xarxa. El cost d’aquest peatge suposa mes del 50% de preu del kW.h comprat directament a la companyia.

Recordem els principals avantatges de l’autoconsum energètic.

  • Generar riquesa en utilitzar recursos naturals disponibles i gratuïts: sol, aire…
  • Reduir la importació de combustibles fòssils i/o nuclears.
  • Crear llocs de treball directes en el disseny, instal·lació i manteniment de sistemes
  • Crear llocs de treball indirectes en la fabricació de components i equips.
  • Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
  • Millorar la competitivitat amb un cost de l’electricitat més baix i estable.

La política que inspira la proposta sembla que te uns objectius diferents:

  • Afavorir els interessos econòmics de les companyies elèctriques.
  • Legalitzar el règim d’oligopoli del sector.
  • Impedir millorar la, ja de per sí minsa, independència energètica del país.
  • Promoure l’ús d’energies molt sensibles a les conjuntures político-econòmiques amb la seva incidència en els preus.
  • Dificultar l’ús d’energies gratuïtes i poc contaminats.
  • Tallar de soca-rel les petites possibilitats per a les empreses i organitzacions de reduir els costos de l’energia, de per sí molt elevats.
  • Carregar-se tot un sector industrial creixent, innovador, generador de tecnologia capdavantera i de llocs de treball. Ni de tecnologia ni de llocs de treball no anem gaire sobrats.
  • Preparar el terreny perquè l’oligopoli pugui oferir un “retir daurat” als actuals governant en els seus consells d’administració. Els anteriors, tots hi estan col·locats.

Com dèiem al primer article una política energètica millor és possible.

Ara queda clar que no volen.

divendres, 19 de juliol del 2013L’autoconsum energètic i la legislació

Estem en una època on l’energia és cada cop més escassa, més difícil d’obtenir, més cara i gairebé sempre contaminant.

Les polítiques energètiques no tenen perquè estar renyides necessàriament amb el creixement i desenvolupament econòmic, el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.

Clar que, aleshores, cal fer polítiques on l’ètica i els valors hi siguin presents i no estiguin subordinats a l’especulació interessada i al benefici econòmic ràpid, injust i delictiu d’un pocs.

L’autoconsum energètic ens podria ajudar a millorar en aquest sentit.

 

Què és l’autoconsum ?

L’autoconsum energètic consisteix en la producció individual (casa, local, empresa, etc.) d’energia elèctrica mitjançant qualsevol dels sistemes disponibles (solar fotovoltaica, minieòlica, etc.) principalment per al consum propi.

Els sistemes de generació d’energia per l’autoconsum poden ser aïllats sense connexió a la xarxa (modalitat aïllada) o amb connexió commutada (modalitat assistida) i sistemes connectats a xarxa de manera continuada (modalitat interconnexió).

En els sistemes generadors sense connexió a la xarxa (modalitat aïllada) l’electricitat generada s’ha de consumir quan es produeix o s’ha d’acumular en bateries per poder-ne disposar quan no es pot generar. El seu ús està molt limitat a instal·lacions indepe7544-0ndents i de petites potències.

Els sistemes generadors amb connexió commutada es poden connectar en cas de necessitat consumint energia de la xarxa. Però l’autogeneració i la xarxa no poden treballar en paral·lel i aquesta commutació te dificultats tècniques.

En els sistemes connectats a la xarxa (modalitat interconnexió) els excedents de l’electricitat no consumida es poden abocar a la xarxa elèctrica i quan no es possible l’autogeneració, aleshores podem consumir l’energia necessària directament de la xarxa. Aquest tipus de connexió fa que no es requereixin sistemes d’acumulació.

 

Principals avantatges de l’autoconsum energètic.

Entre d’altres els avantatges més importants són:

  • Generar riquesa en utilitzar recursos naturals disponibles i gratuïts: sol, aire…
  • Reduir la importació de combustibles fòssils i/o nuclears.
  • Crear llocs de treball directes en el disseny, instal·lació i manteniment de sistemes
  • Crear llocs de treball indirectes en la fabricació de components i equips.
  • Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
  • Millorar la competitivitat amb un cost de l’electricitat més baix i estable.

 

Principals dificultats.

Les dificultats per disposar de sistemes d’autoconsum sense connexió (modalitats aïllada i assistida) en una empresa són principalment tres:

a)    La no coincidència en el temps entre la generació i la utilització de l’energia.

b)    Els sistemes per emmagatzemar energia són cars, limitats i poc eficients.

c)    Problemes derivats de la commutació.

Per altra banda, amb rares excepcions, la disponibilitat energètica en un sistema productiu ha d’ésser continuada. “No podem esperar a que bufi el vent per fer la feina”.

Això comporta que els sistemes d’autoconsum més adequats són els connectats a xarxa (modalitat interconnexió).

Aquí sí que bufa el vent, però bufa “en contra”.

 

 

Traves administratives del RD 1699/2011 que regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica, en baixa tensió, de fins a 100 kW de potència.

Els tràmits administratius són:

  • Sol·licitud del punt de connexió a la companyia distribuïdora.
  • Dipòsits d’avals.
  • Signatura del contracte amb la companyia distribuïdora.
  • Acta de posada en marxa.
  • Inscripció al registre de productores en règim especial.
  • Legalització del comptador bidireccional.
  • Selecció de representant davant el mercat elèctric.
  • Alta de l’activitat de producció elèctrica.
  • Facturació d’excedents i liquidació d’impostos.

 

Requisits tècnics de la instrucció ITC 40-BT per a les instal·lacions d’autoconsum assistides:

  • No permet fer la connexió en càrrega en potències de menys de 100 kW
  • La interconnexió no es pot mantenir més de 5 segons.
  • No permet injectar energia a la xarxa.

 

El RDL 1/2012 suprimeix les primes a l’electricitat procedent d’instal·lacions solars fotovoltaiques.

Decisions com aquestes tenen efectes retroactius perquè afecten moltes inversions realitzades amb unes condicions que han canviat, a pitjor, creant un marc d’inseguretat que no ajuda gens.

 

L’esborrany de RD que està preparant la Comissió Nacional d’Energia sobre l’autoconsum d’energia pel sistema de “balanç net” estableix noves condicions.

Aquests són alguns punts de l’esborrany:

  • Serà aplicable a consumidors amb una potència contractada de fins a 100 kW.
  • Permet la generació i el consum d’energia dins la pròpia instal·lació i fent el balanç d’un període de 12 mesos. El balanç energètic haurà d’esser zero perquè no es paguen els excedents d’energia. Això vol dir que s’hauran de dissenyar les instal·lacions amb una potència tal que permetin generar aproximadament l’energia que es preveu consumir doncs l’excedent se’l quedarà gratuïtament la companyia.
  • No tindran la consideració de productors d’energia i per tant no cal el requisits de nova activitat.

 

En resum

Desapareix per a l’empresa la possibilitat d’invertir per fer negoci com a petit productor d’energia, i pel país l’oportunitat de guanyar una mica d’independència energètica, de la que no estem gaire sobrats.

Si l’estalvi d’energia elèctrica és un objectiu en les directives europees, per què no es faciliten mesures com l’autogeneració d’autoconsum total sense problemes (registre, ús de bateries…) o l’autogeneració connectada a la xarxa sense limitacions (consumir tota l’energia generada, no poder fer instal·lacions d’ús compartit, etc.)?

Un nivell de regulació adequat pot ser útil i ajuda a posar ordre. Una regulació excessiva plena de burocràcia i controls desincentiva qualsevol iniciativa de bon començament. No és el marc més idoni per reactivar l’economia.

Una política energètica millor és possible. Només cal voler.

L’actual situació de crisi econòmica i financera i l’accelerat encariment dels combustibles fòssils fan inajornable una reflexió i una acció positiva per assolir la màxima eficiència energètica de les nostres activitats. Obtenir el màxim valor amb el menor cost.

No menys important és la necessitat d’adoptar mesures per preservar el nostre medi, entre aquestes les que permeten reduir l’emissió dels gasos amb efecte d’hivernacle.

Si la responsabilitat slàmpada incandescentocial no és motiu suficient, les taxes i impostos creixents que haurà de suportar la organització que impacta negativament sobre el medi, fan que surti a compte prendre mesures per evitar-ho.

Entorn Qualitat proposa la realització d’una anàlisi de la situació actual pel que fa a la despesa energètica, el consum energètic i a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Amb aquesta informació Entorn Qualitat elaborarà propostes per millorar l’eficiència, les despeses i la reducció de les emissions.

Sovint les millores poden representar un estalvi de fins a un 30% del factor energia amb una inversió molt petita i amb un retorn molt ràpid.

L’anàlisi de la situació energètica actual té en compte els següents aspectes:

  • Contractes amb els proveïdors d’energia (elèctrica, gas, gasoil, etc.)
  • Perfils de consum d’energia i aigua.
  • Perfils de potència utilitzada.
  • Eficiència lumínica
  • Eficiència en maquinària.
  • Eficiència en climatització.
  • Fuites de circuits de climatització.
  • Fuites tèrmiques
  • etc.

Alguns d’aquests aspectes s’analitzen mitjançant documentació disponible per l’empresa mentre que d’altres s’obtindran necessariament mitjançant observació i mesura directa.

Aquesta metodologia es basa en la norma UNE 216501 d’auditories energètiques, de la ISO 5001 de sistema de gestió de l’energia i amb la norma UNE-ISO 14064-1 sobre gasos amb efecte d’hivernacle.

El darrer 4 d’octubre es van publicar les subvencions de la Generalitat per actuacions d’eficiència energètica.

Entre les actuacions subvencionables hi ha la implantació de sistemes de gestió energètica conformes a la norma europea EN 16001.

Aquesta subvenció és aplicable a implantacions i certificacions fetes entre el 1 de gener de 2010 i 9 de setembre de 2011.

Les subvencions cobreixen el 30% del cost justificat fins a un màxim de 4.000 €.

El termini per a presentar les sol·licituds és el 18 de novembre.

Si esteu interessats en implantar un sistema de gestió energètica i gaudir d’aquests subvencions, poseu-vos en contacte al més aviat possible amb Entorn Qualitat.

divendres, 13 de novembre del 2009Gestió de l’energia. EN 16001.

Alguns dels problemes més actuals que tenen avui dia les societats industrials, entre elles la nostra, són conseqüència d’un model de vida que consumeix més recursos dels que necessita i que molts cops malgasta i dilapida els que hi ha disponibles. Un d’aquests recursos és l’energia.

Tres problemes importants, relacionats entre sí, que repercuteixen directament a les empreses són:
1. L’esgotament progressiu de les reserves de combustibles fòssils, inclosos els nuclears i la dificultat de trobar fonts d’energia realment alternatives.
2. La contaminació del medi ambient per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i en qualsevol cas la contaminació i pol•lució de l’entorn més proper amb conseqüències directes i immediates per a la salut. Cal no oblidar la generació de residus perillosos en l’energia d’origen nuclear.
3. L’increment dels costos de l’energia, malgrat la liberalització del mercat, degut a l’augment de la demanda en general i sobre tot dels països en desenvolupament, la reducció de la capacitat de producció, els interessos geopolítics conjunturals i unes xarxes de distribució en el millor dels casos ineficients.

A l’hora de plantejar possibles solucions, una de les dificultats més importants en el “primer món” és que ningú vol renunciar a la seva manera de viure, és a dir a les comoditats i els avantatges que proporciona el disposar d’energia fàcil i assequible. No imaginem que sigui possible viure sense electricitat, llum, transport, calefacció, refrigeració, i un interminable etcètera.

Tanmateix, es poden fer moltes coses, des de canviar radicalment la manera de viure fins a desenvolupar noves tecnologies que ens permetin utilitzar recursos energètics renovables o inesgotables i no contaminats.

Un problema però, és el temps. Què podem fer ara?, avui mateix, sense esperar a demà o l’any vinent quan s’hagin trobat solucions “miraculoses”. Quines mesures podem aplicar, que no representin trencar amb l’actual manera de viure?

Una solució parcial, però possible, que no implica deixar de treballar en altres solucions complementaries i/o alternatives, és millorar l’eficiència energètica.

Millorar en la generació, millorar en la distribució, millorar en la gestió, millorar en l’ús… Només millorant l’eficiència en tot el cicle de l’energia es podrien reduir a la meitat els consums, les emissions de gasos GEI i els costos.

Aquestes accions de millora, sovint incloses en els programes d’accions dels governs dels països també es poder realitzar, a un altre nivell, dins les empreses. No és una solució definitiva però es pot aplicar “ja” i hi ha molt de recorregut per millorar.

La gestió de l’energia dins l’àmbit d’una empresa, llevat de casos comptats, és inèdita. En el millor dels casos les empreses que tenen sistemes de gestió ambiental ISO 14001 i/o EMAS identifiquen uns factors no contaminants que són els consums d’energia (llum, gas, gasolina, etc.) sobre el que poca cosa més fan que controlar aquests consums a través de les factures.

La gestió de l’energia ens posa davant del repte d’ésser eficients en l’ús de l’energia sense renunciar a fer res del que fèiem. En aquest cas no es tracta de no consumir perquè no es “treballa” sinó d’utilitzar només l’energia que cal i fer-ho de la manera més eficient possible.

L’eficiència s’assoleix tant per l’ús de millors tecnologies com per la millora de la gestió, sistematitzant-la tot seguint algun model reconegut i experimentat. Ja disposem d’aquests models.

Des de finals del 2007 AENOR va publicar la norma UNE 216301 “Sistemes de gestió de l’energia”, actualment en vigor, que estableix els requisits per a la “gestió energètica” amb una estructura i un contingut pràcticament igual al de la norma ISO 14001:2004, excepte el punt 4.4.7 “Resposta davant situacions d’emergència” que no existeix.

Des de juliol del 2009, disposem d’una norma europea, la EN 16001:2009, de contingut equivalent a la UNE 216301, i que ja ha estat publicada com a norma nacional en altres països: BS a Anglaterra, NF a França, etc. AENOR està en procés de traducció a Espanya per fer la UNE corresponent. Un cop sigui publicada substituirà a la UNE 216301. En tots els casos es poden certificar els sistemes de gestió de l’energia implantats segons aquestes normes.

Per altra banda la International Organization for Standardisation està treballant per fer una norma ISO, la 50001, igual a aquesta EN 16001, que actualment es troba en fase de CD (Committee Draft).

Malgrat que la possibilitat d’obtenir grans millores en l’eficiència de la gestió de l’energia és molt dispar, des de les grans indústries metal•lúrgiques i els productors i distribuïdors d’energia fins a un petit despatx amb “quatre gats”, totes les empreses i organitzacions poden aportar el seu gra de sorra i treure’n alguns beneficis en imatge, prestigi, coherència interna, motivació i fins i tot econòmics amb una reducció dels costos d’energia.


© 2008 Entorn Qualitat | Tema iKon per Wordpress per RealGeek.com Traduït per Marc Riera | Funciona amb Wordpress