El procés d’elaboració i aprovació de les noves versions de les normes internacionals de la gestió de la qualitat i de la gestió ambiental està arribant al seu final.

El passat u de juliol el procés de la norma ISO 14001 va passar a la darrera fase de votació de l’esborrany final que ha de durar dos mesos.

Amb tota probabilitat, més dels dos terços dels membres votaran a favor i menys d’una quarta part hi votaran en contra (condició necessària per a l’aprovació definitiva) i es preveu la publicació aproximadament el 16 de setembre.Logo ISO 14001 2015

La norma ISO 9001 va una mica més endarrerida però està a punt d’acabar també la fase de discussió de l’esborrany i entrar a votació de l’esborrany final, previsiblement durant el present mes de juliol.

En resum, a partir de setembre i abans de final d’any tindrem les dues noves versions de les normes ISO 9001 i ISO 14001.

Els tècnics d’Entorn Qualitat estem realitzant un seminari intern d’anàlisi d’aquestes dues versions en base al darrer estat dels esborranys per tal de poder informar, formar i assessorar els nostres clients per a l’adaptació a les noves versions.

logo ISO 9001 2015

Tot i que no es preveuen grans canvis en els sistemes de gestió, es precisen alguns requisits que ja s’apuntaven en les versions anteriors, d’altres es reforcen i se n’introdueixen alguns pocs de nous.

Remarcar que alguns dels nous requisits, per la seva obvietat i coherència amb el conjunt del sistema, en molts dels sistemes de gestió que hem ajudat a implementar ja s’estan aplicant.

Més feina tindran aquelles organitzacions que han adoptat les normes amb una visió molt reduccionista, a vegades de compliment molt justet i orientat quasi només a la certificació.

L’aparició de noves versions és sempre una bona ocasió per millorar i posar al dia aspectes que en els canvis anteriors no es van adaptar suficientment.

Les noves versions de norma acostumen també a servir per a que els auditoris de les entitats certificadores quedin alliberats de certes toleràncies practicades amb quasi incompliments d’alguns sistemes de gestió auditats. És un bon moment per posar el llistó allí on toca.

Observem la proliferació d’ofertes de formació, assessoraments i altres ajuts per a l’actualització dels sistemes de gestió, amb una intensitat que considerem desproporcionada a la realitat dels canvis que hi haurà i amb una anticipació temporal tampoc prou justificada.

Un cop aprovades les noves versions, les empreses certificades disposen de tres anys per adaptar-s’hi. Tot i que recomanem no deixar-ho pas per al darrer moment, no hi ha cap urgència.

Com hem dit més amunt, a Entorn Qualitat estem analitzant els canvis i quan ja siguin definitius oferirem als nostres clients ajuda presencial i on-line per a les adaptacions.

Cal tenir també en compte de cara a la certificació, que en posterioritat a l’aprovació de les normes, s’obre un període indeterminat de temps durant el qual els auditors de les entitats de certificació van consensuant les interpretacions pràctiques d’alguns requisits de les normes que potser no són molt explícites.

També tindrem en compte aquestes interpretacions.

Per certs tipus d’empreses i en determinades circumstàncies haver fet un estudi del risc ambiental és una obligació legal per determinar l’import d’unes garanties financeres. En la majoria dels casos és una oportunitat i una recomanació per assegurar la continuïtat de l’empresa.

RESPONSABILITAT AMBIENTAL

A l’octubre del 2007 es va publicar la llei 26/2007 de “Responsabilitat Mediambiental”, que desenvolupa la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu pel que fa a la prevenció i reparació de danys mediambientals. De manera resumida aquesta llei pretén implantar de manera efectiva el principi de gestió ambiental: “qui contamina paga”.

La llei, desenvolupada pel reglament del RD 2090 /2008 estableix l’obligació de constituir unes garanties financeres per poder respondre davant dels eventuals danys ambientals que es puguin ocasionar, tant de manera dolosa com accidental.

L’ordre de prioritat de les actuacions és prevenir, evitar, reparar i en darrera instància pal·liar i compensar pels danys ocasionats.

Les dues primeres, prevenir i evitar, són els objectius principals dels sistemes de gestió de riscos així com dels sistemes de gestió ambiental.

Pel que fa a les garanties financeres la llei considera tres supòsits en funció de l’estimació dels costos de reparació dels possibles danys:

a)     > 2.000.000 € à la constitució de la garantia és obligatòria

b)    > 300.000 €  i < 2.000.000 € à la constitució de la garantia és voluntària si es disposa d’un sistema de gestió ambiental certificat, EMAS III o ISO 14.001:2004

c)     < 300.000 € à la constitució de la garantia és voluntària

L’Ordre ARM/1783/2011 estableix el calendari de prioritats per aprovar les ordres ministerials a partir de les quals serà exigible la constitució de la garantia financera obligatòria, tot tenint en compte un nivell de prioritat definit, en funció de l’activitat, a l’esmentada ordre.

En el cas de les activitats classificades amb un nivell de prioritat 1 el termini màxim de tres anys per aprovar l’ordre va acabar el 22 de juny del 2014. Hores d’ara encara no ha estat aprovada l’ordre en la que es fixi la data a partir de la qual es podrà exigir la constitució de la garantia financera obligatòria. Hauria d’estar al caure.

Per a les activitats classificades amb nivells de prioritat 2 i 3 els terminis màxim són de cinc i vuit anys respectivament.

Cal recordar que tot el que s’ha comentat fins ara no elimina, en cap cas, l’obligació existent de les empreses de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals i les amenaces imminents de tals danys.

AVALUACIÓ DEL RISC AMBIENTAL

Tant si volem saber quina obligació tenim de constituir la garantia com si volem conèixer el possible “cost” dels nostres riscos ambientals per negociar amb coneixement de causa una pòlissa d’assegurança, ens cal fer una avaluació del risc ambiental.

L’avaluació de riscos és l’eina de gestió que ens permet identificar perills potencials, assignar-los una probabilitat d’ocurrència i estimar les conseqüències (danys) en diferents àmbits de la gestió.

Les principals etapes del procés d’avaluació dels riscos són:

  1. Identificar les causes i els perills: factor humà, productes, processos, instal·lacions, climatologia, subministraments, infraestructures…
  2. Identificar els successos iniciadors: fets físics que poden provocar accidents
  3. Estudiar els factors condicionants: medis físic, biòtic, humà i socioeconòmic
  4. Postular els possibles escenaris d’accident
  5. Assignar probabilitat d’ocurrència per a cada escenari d’accident
  6. Estimar les conseqüències per a cada escenari d’accident
  7. Estimar el risc de cada escenari
  8. Valorar els danys: estimar el valor econòmic dels danys de cada escenari d’accident previst

Una guia metodològica específica per fer l’avaluació del risc ambiental la trobem en la norma UNE 150008:2008 “Análisis y evaluación del riesgo ambiental”.

També hi ha disponibles diferents guies publicades pel ministeri amb competències sobre el medi ambient i altres organitzacions.

L’avaluació dels riscos ambientals permet a l’empresa desenvolupar una política de prevenció activa minimitzant els riscos ambientals i reduint les conseqüències i els impactes en els casos en que no es puguin evitar els accidents.

La política de prevenció activa te efectes afegits força importants, entre els quals:

a)     Evitar possibles accidents i les seves conseqüències

b)    Estar millor preparat per afrontar les conseqüències dels accidents

c)     Reduir a mig i llarg termini els costos de la gestió ambiental

d)    Assegurar la continuïtat del negoci i de l’empresa en circumstàncies difícils

e)     Negociar amb millors condicions pòlisses d’assegurances per accidents ambientals

Conclusió: en qualsevol circumstància sempre és millor conèixer els perills i els riscos associats perquè ens permet preparar-nos i estar en millors condicions per afrontar-los.

A la primera part d’aquest article vàrem parlar de la relació entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el canvi climàtic.

Vèiem que la petjada de carboni, a grans trets, és el pes total de CO2 equivalent que s’emet en les activitats productives.

Objecte de càlcul de la petjada de carboni

El càlcul de la petjada de carboni es pot aplicar a multiplicitat d’objectes però els principals són les organitzacions, els projectes, els esdeveniments i els productes.

Tipus d’emissions

Emissions directes: les provocades per fons emissores pròpies de l’organització o controlades directament per ella.

AbastsEmissions indirectes: són conseqüència de les activitats de l’organització però es produeixen en fonts emissores que són propietat o són controlades per altres organitzacions.

Les emissions directes s’anomenen també d’abast 1.

Abast 1: Són les emissions directes produïdes i controlades per la pròpia organització. Per exemple gasos de la combustió de gas-oil per calefacció.

En canvi les emissions indirectes es divideixen en dos grups:

Abast 2: Les emissions indirectes derivades del consum energètic adquirit a altres empreses. Bàsicament es tracta de l’electricitat comprada i consumida.

Abast 3: Són totes les emissions indirectes descomptades les de l’abast 2. Pot incloure des de l’extracció de les primeres matèries, les emissions derivades del consum dels productes o el servei de l’empresa, el tractament de residus, viatges comercials, etc.

La petjada de carboni d’una organització

En el càlcul de la petjada de carboni d’una organització haurem de tenir clar quins seran les límits operacionals, és a dir entre quins límits farem l’inventari de les emissions.

El més habitual seria començar pel càlcul de “porta a porta”. Els consums directes produïts dins de l’àmbit productiu de l’empresa més els derivats pels consums energètics adquirits. Correspon a la suma de l’abast 1 més l’abast 2.

Progressivament podrem anar incorporant les emissions derivades de l’abast 3 que podríem separar entre les anomenades aigües amunt – tot allò previ a la producció – i aigües avall – tot allò que es produeix un cop els productes han sortit de l’empresa.

La petjada de carboni d’un esdeveniment

Entenem com esdeveniment una activitat que té lloc en un temps determinat en un lloc o llocs determinats.

Com en una organització, podem distingir tres àmbits d’estudi: les activitats realitzades entre l’inici públic de l’esdeveniment i la seva clausura, les activitats realitzades prèviament a l’inici formal de l’esdeveniment per tal event2d’organitzar-lo, preparacions prèvies, viatges dels organitzadors, etc. i les activitats produïdes un cop l’esdeveniment s’ha donat per acabat, per exemple, el tractament dels residus produïts durant l’esdeveniment, el procés de neteja posterior, etc.

En qualsevol cas, s’haurien de computar com a mínim les emissions derivades dels desplaçaments dels participants d’anada i tornada i durant l’esdeveniment, i els consums energètics realitzats durant l’esdeveniment.

La petjada de carboni d’un producte

Quan parlem de productes, el concepte principal és el d’anàlisi del cicle de vida (ACV) consistent en analitzar els impactes provocats pel producte al llarg de tot el seu cicle de vida. En el cas de la petjada, només es té en consideració l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle.

S’utilitza sovint l’expressió “des del bressol fins a la tomba”. És a dir des de l’extracció de les primeres matèries fins al tractament dels residus finals.

Amb tot, també en aquest cas podem distingir entre la cadena de valor que va des del bressol fins a la porta, de porta a porta i de la porta a la tomba.

co2_alimentsNormalment els ACV declarats contemplen des del bressol fins a la porta de sortida (especialment quan el produït és primera matèria per una altra empresa) o des del bressol fins a la tomba (quan el client es el consumidor final, per exemple d’ampolles de vi).

El valor de conèixer la petjada de carboni

Calcular la petjada de carboni d’una organització, esdeveniment o producte denota una sensibilitat per part de l’organització que la calcula, ja que aquest càlcul és l’element necessari per reduir l’impacte ambiental.

A partir del coneixement de la petjada podem establir estratègies per a reduir-la, sabent que la reducció de la petjada anirà aparellada amb una reducció de despeses energètiques i d’altres tipus associades.

Pel que fa a productes, a més podem mostrar mitjançant etiquetatge la seva petjada com element distintiu respecte la competència i per a mercats sensibles al medi ambient.

Valor·aeq ha signat un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya per calcular la petjada de carboni d’aquest esdeveniment.

En poques paraules, la petjada de carboni és la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que s’alliberen a l’atmosfera com a conseqüència de qualsevol activitat i que contribueixen al canvi climàtic. El càlcul de la petjada de carboni es pot aplicar a la fabricació d’un producte, la VALORAEQ INCLINATprestació d’un servei, la celebració d’un esdeveniment o a un territori.

L’organització del Rural Smart Grids incorpora en aquesta segona edició el càlcul de la petjada com a indicador quantificable dins una estratègia de millora de la sostenibilitat d’aquest esdeveniment.

Durant el congrés es recolliran les dades que permetin calcular les emissions associades el consum energètic de l’espai on se celebra, al transport de les persones i a la gestió dels residus que es generin. Els resultats es faran públics conjuntament amb les conclusions del congrés.

Adhesió Entorn QualitatAmb aquest exercici la organització del congrés se suma a les nombroses iniciatives existents, algunes dins un marc legal regulatori i d’altres en el camp voluntari, per prendre consciència de l’impacte sobre el canvi climàtic i actuar per a la seva minimització.

Instruments com la comunicació de la petjada de carboni són ja d’obligat compliment en alguns països i seran cada cop més una exigència del mercat. El sector agroalimentari és un dels que més ha avançat en aquest aspecte.

dissabte, 02 de novembre del 2013Projecte Valor·aeq d’economia verda

Avui, amb un sistema econòmic, energètic i ambiental en crisi, cal orientar més que mai l’activitat de les organitzacions (entre les quals especialment les empreses) cap a la màxima eficiència productiva, minimitzant el consum de recursos, la producció de residus i les emissions a l’atmosfera.

Entenem la sostenibilitat com la realització de l’activitat econòmica amb increment de valor per a totes les parts interessades, molt especialment per a la societat on es desenvolupa l’activitat i per a les generacions futures.

Això vol dir disposar de sistemes de gestió responsables que tinguin en compte les persones i l’entorn.

El canvi climàtic que no és ja una perspectiva o una hipòtesi sinó que és una realitat verificable ens obliga a posar el màxim esforç en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Dins d’aquest context  i tenint en compte que cal tenir la màxima capacitat per donar resposta a les necessitats dels nostres clients i de la societat en general, hem unit esforços amb l’empresa ARDA, Gestió i Estudis Ambientals SL per a la realització, amb el nom de Valor·aeq, de projectes específics d’economia verda en general i específicament en l’àmbit turístic i agroalimentari, sense exclusió d’altres àmbits que es vagin incorporant.

VALORAEQ INCLINAT

Un dels factors principals de l’economia verda és la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle comptabilitzat en unitats equivalents de massa de CO2 equivalent, anomenat petjada de carboni.

El càlcul i la reducció de la petjada de carboni imputable a organitzacions, productes, serveis i esdeveniments és un eix central de l’activitat de Valor·aeq.

Els altres dos eixos relacionats amb l’anterior són l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

El fet d’haver prioritzat les empreses turístiques i agroalimentàries és degut a que són sectors on la sensibilitat ambiental dels clients actualment és més gran però no excloem cap altre sector d’activitat humana.

Per conèixer millor el nostre projecte Valor·aeq, us convidem a entrar al web www.valoraeq.eu

Cada cop anirem sentint a parlar més de la petjada de carboni, anirem al supermercat o a la botiga i ens trobarem productes amb una etiqueta que declara uns kg de CO2.

Avui ja comença a ser freqüent emprar la petjada de carboni per calcular l’impacte ambiental que té un esdeveniment, el que ha tingut la fabricació d’un producte i el que tindrà per l’ús que li doni el consumidor.

Green S 4Ja hi ha països on la legislació obliga a declarar la petjada de carboni de les ampolles de vi. En altres no és la legislació qui obliga sinó la sensibilització dels consumidors que prefereixen adquirir productes a empreses que mostren la seva sensibilitat pel medi mesurant i millorant el seu impacte.

Encetem aquí una sèrie de 4 articles sobre aquest tema.

En aquest primer fem una breu introducció al que és la petjada de carboni.

En el segon parlarem de les diferents estratègies i elements que intervenen en càlcul dels inventaris i de la petjada de carboni.

En el tercer tractarem del Programa d’Acords Voluntaris promogut per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

En el quart, de les normes internacionals de referència, la certificació i la comunicació de la petjada

Canvi climàtic

Com a conseqüència de l’emissió a l’atmosfera de certs gasos, una part important de les radiacions solars que es reflecteixen de la superfície de la terra cap a l’exterior, queden atrapades creant un efecte d’hivernacle amb un progressiu escalfament de la biosfera. Per això aquests gasos són anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Aquest escalfament produeix uns desequilibris de difícil previsió i amb conseqüències encara més difícils d’evitar: increment de fenòmens atmosfèrics destructius, desertització, pujada del nivell de mar, efecte d'hivernàcleinundació de zones marítimes, desubicació de conreus tradicionals, etc.

Les grans empreses energètiques, interessades a negar el canvi climàtic, al final no han pogut amb l’evidència científica d’aquest canvi originat o accelerat per l’activitat humana, bàsicament per la utilització massiva de combustibles fòssils.

Però aquestes multinacionals del petroli i derivats sí que han tingut un lamentable èxit en fer que els governs no actuessin a temps per impedir els efectes del canvi climàtic que ja es comencen a sentir.

Els beneficis d’aquestes multinacionals tenen i tindran com a contrapartida greus perjudicis per a tota la població, sense distinció.

La inèrcia del procés d’escalfament fa que actualment ja no es parli d’impedir el canvi climàtic sinó de reduir-ne els seus efectes i mitigar-lo.

És responsabilitat de tothom contribuir a aquesta mitigació a nivell personal i empresarial. En definitiva, les empreses som persones.

Evidentment, una actitud responsable pot ser i serà reconeguda pels clients de l’empresa i això, des de la perspectiva estricta del negoci, és important.

La petjada de carboni

En poques paraules, la petjada de carboni és la quantitat de GEI que s’alliberen a l’atmosfera com a conseqüència de qualsevol activitat. Tan pot ser realitzar un esdeveniment, fer funcionar una empresa o elaborar i comercialitzar un producte.

Disposar de l’indicador de la petjada de carboni ens permet emprendre accions per a reduir-la com a decisió de responsabilitat social empresarial.

Com que hi ha una alta correlació entre la petjada de carboni i l’energia consumida, a més tenint en compte que l’energia cada dia serà més cara, la reducció de la petjada afectarà positivament en els beneficis de l’empresa.

El diòxid de carboni

En realitat el CO2 no és l’únic causant de l’escalfament per l’efecte d’hivernacle.

El Protocol de Kyoto va identificar sis gasos i famílies amb efecte d’hivernacle  que són: diòxid de carboni (CO2), metà, òxid nitrós, hidrofluorcarburs, perfluorcarburs i hexafluorur de sofre.

No tots tenen lapetjada de carboni mateixa capacitat d’escalfament, així per exemple 1 kg de metà té un efecte d’escalfament equivalent a 21 kg de diòxid de carboni i 1 kg de hexafluorur de sofre equival a 24 tones de diòxid de carboni.

Els kg de cada GEH emesos es transformen en kg equivalents de diòxid de carboni, la suma dels quals són els kg de diòxid de carboni equivalent que és la unitat de mesura de la petjada de carboni.

La petjada de carboni és doncs el total de kg de diòxid de carboni equivalent emès per una unitat de realització o de producció (esdeveniment, activitat anual o unitat de producte).

En el proper article parlarem de les emissions de GEI durant cicle de vida dels productes i serveis, base per al càlcul de la petjada de carboni.

S’ha publicat al DOGC la convocatòria de subvencions aplicables a sistemes EMAS verificats o ISO 14000 certificats entre els anys 2010, 2011, 2012 i fins el 12 de gener de 2013.

En funció de la tipologia de l’empresa, les subvencions poden anar entre 4.000 i 7.000 € per sistemes EMAS i entre 2.000 € i 3.500 € per sistemes ISO 14.001.

El darrer dia per presentar la sol·licitud és el proper 12 de gener.

Qui compleixi aquests requisits, cal que s’apressi.

Si algú està en procés de certificació, ha fet ja l’auditoria però encara no té el certificat convé que ho acceleri per tal que la data del certificat sigui igual o anterior al 12 de gener de 2013.

També s’ha de tenir en compte que si es fa la sol·licitud i manca algun document, l’Administració el reclamarà donant un marge de 10 dies per esmenar la mancança.

Això ens dona un petit marge de joc que va més enllà del dia 12 de gener per presentar algun document.

Amb tot sí que cal que la data del certificat sigui igual o anterior al 12 de gener.

Esperem que l’any vinent es repeteixi la convocatòria i que estigui enmig del procés o que tingui previst implantar durant el 2013 també pugui gaudir d’aquesta subvenció que tan bé que va amb els temps que corren.

Podeu entrar en aquesta pàgina de la Generalitat de Catalunya per més informació.

L’actual situació de crisi econòmica i financera i l’accelerat encariment dels combustibles fòssils fan inajornable una reflexió i una acció positiva per assolir la màxima eficiència energètica de les nostres activitats. Obtenir el màxim valor amb el menor cost.

No menys important és la necessitat d’adoptar mesures per preservar el nostre medi, entre aquestes les que permeten reduir l’emissió dels gasos amb efecte d’hivernacle.

Si la responsabilitat slàmpada incandescentocial no és motiu suficient, les taxes i impostos creixents que haurà de suportar la organització que impacta negativament sobre el medi, fan que surti a compte prendre mesures per evitar-ho.

Entorn Qualitat proposa la realització d’una anàlisi de la situació actual pel que fa a la despesa energètica, el consum energètic i a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Amb aquesta informació Entorn Qualitat elaborarà propostes per millorar l’eficiència, les despeses i la reducció de les emissions.

Sovint les millores poden representar un estalvi de fins a un 30% del factor energia amb una inversió molt petita i amb un retorn molt ràpid.

L’anàlisi de la situació energètica actual té en compte els següents aspectes:

  • Contractes amb els proveïdors d’energia (elèctrica, gas, gasoil, etc.)
  • Perfils de consum d’energia i aigua.
  • Perfils de potència utilitzada.
  • Eficiència lumínica
  • Eficiència en maquinària.
  • Eficiència en climatització.
  • Fuites de circuits de climatització.
  • Fuites tèrmiques
  • etc.

Alguns d’aquests aspectes s’analitzen mitjançant documentació disponible per l’empresa mentre que d’altres s’obtindran necessariament mitjançant observació i mesura directa.

Aquesta metodologia es basa en la norma UNE 216501 d’auditories energètiques, de la ISO 5001 de sistema de gestió de l’energia i amb la norma UNE-ISO 14064-1 sobre gasos amb efecte d’hivernacle.

El passat dimecres dia 18 de juliol, Entorn Qualitat va participar en una jornada sobre el canvi climàtic i la petjada de carboni a Montblanc, en el centre Concactiva del Consell Comarcal de La Conca de Barberà.

El senyor Salvador Samitier, Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i el senyor Antoni Serrano, Director d’Entorn Qualitat, van fer les seves respectives intervencions sobre el canvi climàtic i la petjada de carboni.

El que es va dir durant la jornada és d’aplicació general, tot i que s’adreçava sobre tot a les empreses del sector vitivinícola.

Adhesió Entorn QualitatAl llarg de la sessió es va poder veure què significa el canvi climàtic, quins són els seus efectes previsibles i diferents mesures a prendre per tal de mitigar-ne els efectes.

També es va presentar la iniciativa dels Acords Voluntaris com a una acció a realitzar per fer front al canvi climàtic.

Es va exposar el concepte de petjada de carboni aplicat a productes i concretament a l’ampolla de vi o de cava.

També es va emfatitzar la importància de començar a treballar obtenint dades dels processos i dels components per disposar un coneixement de la petjada de carboni tant aviat com sigui possible, tenint en compte que això requereix un procés i un temps que pot començar precisament amb l’adopció dels Acords Voluntaris.

La mesura i minimització de la petjada de carboni mitjançant una anàlisi de l’eficiència energètica representa un cercle virtuós que redueix emissions, redueix costos i a més prestigia davant el mercat sensible.

Cal tenir en compte que ja hi ha països propers, com França, on la declaració de la petjada està ja regulada per llei.

Entorn Qualitat ofereix el seu ajut gratuït a les empreses en els càlculs i gestions que cal fer per participar en el projecte d’Acords Voluntaris.

Entorn Qualitat també ofereix els seus serveis en la realització d’auditories o diagnòstics d’eficiència energètica per tal de reduir la despesa energètica i també les emissions de CO2.

Invertir en eficiència energètica és una inversió guanyadora ja que té un temps de retorn molt curt i alhora pot contribuir a fer front al canvi climàtic.

El dia 20 d’aquest mes de juny tindrà lloc a Rio de Janeiro la Conferència de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible coneguda com Rio+20.

Quin interès té aquesta conferència per a les nostres empreses?

El mon empresarial s’ha mantingut bastant al marge de les conferències anteriors i sovint ha percebut el medi ambient i la sostenibilitat més com una amenaça i un sobrecost que cap altra cosa.

El cert és que el que s’hi debat i les resolucions que s’hi acaben prenent afecten al conjunt de la societat. A les empreses també.

Rio + 20

La conferència de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de l’any 1992, anomenada Cimera de la Terra, va marcar un abans i un després. Per a uns va anar massa lluny, per a uns altres va servir de molt poc, però no va deixar ningú indiferent.

Des de llavors anem sentint termes com canvi climàtic, petjada de carboni, estalvi energètic, energies alternatives, pick oil, paraules i expressions que s’han fet presents en el discurs del dia a dia.

També han aparegut nous nínxols de negoci: en l’àmbit de la gestió, la reutilització i el reciclatge de residus, del sanejament de l’aigua, de les energies renovables, del turisme rural, de la rendibilització dels boscos, de l’estalvi energètic, … noves oportunitats de millora en els sectors productius tradicionals: en l’àmbit de la mobilitat, de la producció agroalimentària,… i nous sectors emergents com les tecnologies de la informació…

El debat de la conferència d’aquest any es focalitza en dos punts: el model de governança i l’economia verda.

El fet que un dels dos temes de debat de la conferència d’aquest any sigui l’economia verda, és a dir, el model econòmic i productiu del futur, és motiu suficient per prendre’s Rio+20 molt seriosament i involucrar-s’hi activament.

El secretariat del Pla de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va encomanar a un grup d’experts analitzar en profunditat la greu crisi econòmica mundial que estem patint, iniciada al Estats Units l’any 2008, i trobar possibles vies de sortida.

Les conclusions assenyalen la caducitat del model econòmic actual de consum degut a la limitació dels recursos naturals.

El planeta no té prou recursos naturals per fer front al nivell de consum actual de tota la població mundial.

Com una via de sortida a la crisi proposen enllaçar l’economia amb l’ecologia i calculen que invertir el 2% del PIB global en 9 sectors claus de l’economia verda, fa augmentar la taxa de creixement del PIB.

Segons l’estudi, invertir en economia verda, és a dir innovar en processos eficients en consum d’energia, d’aigua i de recursos naturals en general i innovarAdhesió Entorn Qualitat en productes i serveis respectuosos amb el medi, millora la competitivitat de les empreses, les posa en millors condicions per afrontar el futur i incrementa l’ocupació.

Fa un parell de mesos parlàvem dels Acords Voluntaris com una bona idea de la Generalitat per iniciar en aquest camí a les petites i mitjanes empreses catalanes.

A Entorn Qualitat ja ho hem començat a fer.

Us recomanem que inicieu el camí i recordeu el nostre oferiment.

Aprofitem l’ocasió per dir que el proper dia 7 de juny tindrà lloc en el Cercle d’Economia la jornada “Rio + 20 i el mon empresarial a Catalunya. El camí cap a una economia verda” organitzada per ACECMA i la Generalitat de Catalunya. Per a més informació: http://www.riomes20.cat/


© 2008 Entorn Qualitat | Tema iKon per Wordpress per RealGeek.com Traduït per Marc Riera | Funciona amb Wordpress