dissabte, 02 de novembre del 2013Projecte Valor·aeq d’economia verda

Avui, amb un sistema econòmic, energètic i ambiental en crisi, cal orientar més que mai l’activitat de les organitzacions (entre les quals especialment les empreses) cap a la màxima eficiència productiva, minimitzant el consum de recursos, la producció de residus i les emissions a l’atmosfera.

Entenem la sostenibilitat com la realització de l’activitat econòmica amb increment de valor per a totes les parts interessades, molt especialment per a la societat on es desenvolupa l’activitat i per a les generacions futures.

Això vol dir disposar de sistemes de gestió responsables que tinguin en compte les persones i l’entorn.

El canvi climàtic que no és ja una perspectiva o una hipòtesi sinó que és una realitat verificable ens obliga a posar el màxim esforç en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Dins d’aquest context  i tenint en compte que cal tenir la màxima capacitat per donar resposta a les necessitats dels nostres clients i de la societat en general, hem unit esforços amb l’empresa ARDA, Gestió i Estudis Ambientals SL per a la realització, amb el nom de Valor·aeq, de projectes específics d’economia verda en general i específicament en l’àmbit turístic i agroalimentari, sense exclusió d’altres àmbits que es vagin incorporant.

VALORAEQ INCLINAT

Un dels factors principals de l’economia verda és la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle comptabilitzat en unitats equivalents de massa de CO2 equivalent, anomenat petjada de carboni.

El càlcul i la reducció de la petjada de carboni imputable a organitzacions, productes, serveis i esdeveniments és un eix central de l’activitat de Valor·aeq.

Els altres dos eixos relacionats amb l’anterior són l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

El fet d’haver prioritzat les empreses turístiques i agroalimentàries és degut a que són sectors on la sensibilitat ambiental dels clients actualment és més gran però no excloem cap altre sector d’activitat humana.

Per conèixer millor el nostre projecte Valor·aeq, us convidem a entrar al web www.valoraeq.eu

En aquest moment de crisi, moltes persones sensibilitzades es mostren preocupades i es pregunten sobre què passarà amb la Responsabilitat Social Empresarial (RSE).
La pregunta és pertinent i alhora relativament inadequada doncs què fa pensar que hi pugui haver una relació inversa entre crisi i RSE?
Des del meu punt de vista la pregunta és tant com qüestionar-se si la crisi pot fer disminuir el nivell d’excel•lència en la gestió de les empreses.
Res fa pensar que la crisi faci que l’empresariat hagi d’abandonar les bones pràctiques de gestió a no ser que sigui pres per atacs de pànic. Com sabem, el pànic mai porta a bon port.
Pel que fa a la responsabilitat social empresarial podem dir el mateix però hauríem d’afegir que a vegades no és responsabilitat social tot allò que se n’anomena. I amb això sí que podem trobar relacions inverses amb la crisi.
Les organitzacions tenen com a missió principal incrementar amb la seva activitat empresarial el valor dels seus fons, traduïble en diner en el cas de les empreses privades, en millores del servei en l’administració pública o millors resultats socials en les organitzacions socials no lucratives.
A més, les organitzacions amb vocació de continuïtat (sostenibles) fan això amb responsabilitat social, és a dir vetllant pels interessos equilibrats de totes les parts interessades (els partprenents).
El que passa és que sovint es vesteixen com a RSE accions puntuals o repetitives del tipus mecenatge, filantropia o caritat molts cops amb gran parafernàlia propagandística.
Sense negar el caràcter social i benefactor d’aquestes accions, són poc sostenibles, perifèriques des del punt de vista de la RSE i molt fràgils davant de les crisis.
En canvi, assumir compromisos de RSE integrats en la gestió té com a conseqüència incrementar la confiança dels partprenents, entre els quals els proveïdors. Proveïdors de materials i de diners. I això reforça la sostenibilitat i competitivitat de l’organització.
Hom reconeix que una part important de l’actual crisi és de manca de confiança en les finances i en el mercat.
Si el que fa la RSE és injectar confiança, és que deu estar entre les oportunitats de solució a la crisi i no dins del grup dels problemes a evitar.
Per acabar, una empresa es pot veure obligada a fer expedient de regulació i acomiadar persones. La responsabilitat no estarà en no fer-ho, si així se salva l’empresa. La responsabilitat estarà en la manera de fer-ho.
Les empreses que s’han omplert la boca de RSE i que en deserten a causa de la crisi, per molt que aquesta duri i un cop s’hagi superat, tindran molt difícil recompondre la seva imatge davant dels treballadors, dels clients, dels proveïdors, de l’entorn, de la societat i fins i tot dels accionistes.

diumenge, 02 de novembre del 2008Ara que hi ha crisi. Ara és el moment

Hem entrat en una crisi multidimensional que no és de curta durada ni conjuntural i les empreses mal posicionades financerament i organitzativa tindran molt complicada la seva continuïtat.
La crisi afectarà significativament la demanda del mercat i per tant els marges.
L’única solució és oferir allò que el mercat necessita, a uns preus que ho pugui pagar i amb uns marges que ens permeti existir.
Per fer front a la crisi algunes empreses adoptaran conegudes mesures restrictives: reducció de personal, reducció de despeses (amb independència del seu rendiment), reducció de preus, etc.
Aquesta resposta podria ser vàlida per fer front a una crisi conjuntural de durada relativament curta.
No sembla que la crisi actual sigui d’aquest tipus.
Les empreses que es decantin per aquesta resposta conservadora possiblement no podran resistir o si ho fan en sortiran molt debilitades.
L’única manera de fer front a una crisi estructural com aquesta és una resposta estructural. Una resposta que ens millori la competitivitat.
Millorar la competitivitat vol dir especialment: recerca, desenvolupament i innovació.
En funció de quina sigui l’activitat de l’empresa, l’accent recaurà més en algun d’aquest tres elements, però és segur que totes hauran de desenvolupar i innovar.
Innovar estils d’organització, innovar processos, desenvolupar nous productes i serveis, desenvolupar nous processos, etc.
Ara és el moment de revisar l’estratègia i emprendre les accions que ens han de permetre no només sobreviure a la crisi sinó també sortir-ne enfortits.
Qui no s’adapti a les noves condicions i no hagi estat eliminat per la crisi corre el risc de ser eliminat per una competència més adaptada i més competitiva.
Ara és el moment de replantejar-nos la nostra estratègia, els nostres processos, la nostra organització, incrementar el coneixement i la reputació, etc.
En definitiva, ara és el millor moment d’invertir en millorar la qualitat de l’organització en el sentit més global dels termes qualitat i organització.


© 2008 Entorn Qualitat | Tema iKon per Wordpress per RealGeek.com Traduït per Marc Riera | Funciona amb Wordpress